ANÀLISI

TONI AIRA

Periodista

Frenada en sec al procés sobiranista

@toniaira


DILLUNS, 25 DE MAIG DEL 2015

Si CiU es vol conformar a guanyar en les xifres globals de les eleccions, si Esquerra es vol donar per satisfeta perquè ha doblat els resultats de les últimes municipals (quan es va desplomar) i si el sobiranisme es vol animar perquè despunten les CUP, que ho facin. Que es conformin, que es donin per satisfets i que s'animin. Però ho faran bàsicament ells sols i enganyant-se, perquè el resultat d'aquestes eleccions municipals, amb la capital Barcelona al capdavant, són una frenada en sec al procés sobiranista. Alguna cosa més que una ensopegada. I encara més que ho serà si els d'Artur Mas i Oriol Junqueras persisteixen en la seva manera d'actuar.

¿Barcelona és tot Catalunya? No, és clar. ¿I la seva àrea metropolitana? Tampoc, evidentment. Però si algú a CiU, a Esquerra i a la CUP fa una anàlisi mínimament equànime dels resultats, veurà que la seva presència municipal en aquesta part del país ha rebut un bon revés si és que s'aspirava a ser opció de govern. Si al que s'aspirava era que algun d'ells pugés la barbaritat d'uns quants milers de vots que els deixin quarts o cinquens als municipis més grans, llavors endavant amb la festa. Però és obvi que tenen un problema per impulsar ni més ni menys que unes eleccions plebiscitàries en les quals diuen que es proposen guanyar per portar Catalunya a la independència.

Honestedat i visió política

¿L'alternativa? Jo pacto, tu pactes, ell pacta, nosaltres pactem, vosaltres pacteu, ells pacten. Que prioritzin la recitació d'aquest verb, abans i després de les eleccions. I de passada que ho aprofitin perquè algú els faci alguna classe sobre com pactar amb el que és diferent, sense traumatitzar-se, per un objectiu clar en comú, i no morir en l'intent. Els farà molta falta. Perquè s'acosta l'hivern i cadascú a casa seva passarà molt fred. O potser no. Potser algun,  amb el procés sobiranista noquejat, puja en escons i encara se sentirà confortable i tranquil. I això diria molt. O de la seva honestedat o de la seva visió política.

¿I qui hauria de fer les classes de pacte als partits sobiranistes? Ada Colau i els seus socis de Barcelona en Comú, és clar. Perquè anem a unes eleccions catalanes el 27 de setembre que ve, ¿oi? Ens diuen que no hem de dubtar de la paraula del president Artur Mas, i acceptant-ho, el dubte és clar: amb l'actual panorama, ¿tenen sentit aquestes eleccions per al sobiranisme? Si la resposta és un sí, és clar, llavors pensem si té algun sentit per als partits sobiranistes plantar-se en aquestes eleccions amb l'esquema de partits de tota la vida. ¿No sabran fer a l'eix nacional el que ha fet Colau a l'eix de l'esquerra amb forces tan diferents com el Podem de Pablo Iglesias o el Procés Constituent de la monja Teresa Forcades?

Si la resposta és que no, que es comencin a preparar per al gran èxit. Per al d'Espanya i l'actual statu quo, perquè tindrem una Catalunya com a comunitat autònoma durant anys i amb un autogovern en procés equiparable al de l'increïble home minvant. Perquè, una de dues, o miren de canviar unes quantes coses de fons o la tendència que apunten aquestes eleccions municipals (evidentment amb la seva singularitat) és molt clara
.