CAMISES BLANQUES 
La remodelació del Govern d'Artur Mas s'ha de llegir en clau del moment que viu el que ha sigut el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya. La cara de felicitat dels seus dirigents durant l'última setmana no respon a cap enquesta. Ni a la il·lusió que els provoqui la proposta del president en la conferència de dissabte passat per diluir les sigles en les eleccions del 27-S. L'alleujament prové de la sortida de Duran. La ruptura amb UDC suposa per a la generació que ara dirigeix el partit un escenari favorable en qualsevol de les circumstàncies. Si Mas guanya el 27-S, farà més fàcils els acords amb Esquerra i amb la resta de formacions sobiranistes si arriben a sumar. Si Mas perd el 27-S, la refundació serà només de CDC, i Duran no podrà aspirar a la successió. Els que manaran a CDC després de Mas guanyen en qualsevol circumstància. El nou Govern ha servit perquè Mas promogui el grup que gira entorn de Josep Rull i la seva manera de veure les coses. I aquí emergeix la figura de Neus Munté, vicepresidenta i portaveu amb pedigrí de la UGT i que ha capejat les retallades socials amb més enteresa que Boi Ruiz les sanitàries. L'altre nom a retenir és el deCarles Campuzano, que, de rebot (per la marxa de Jordi Jané al Govern), en els canvis del grup parlamentari a Madrid ascendeix a portaveu adjunt, de moment, perquè no és clar que el pacte de no-agressió amb Duran es mantingui després de la dissolució del Parlament. En tot cas, Campuzano --el diputat que va impulsar la fi de la mili a Espanya-- és un personatge molt ben valorat pel Tercer Sector a Catalunya i a Espanya, expert en pensions i coneixedor de les tendències europees en matèria de protecció social. Campuzanoha sobreviscut als pactes amb el PP i amb el PSOE al Congrés tant de Molins com de Trias i Duran que li han deixat la seva parcel·la coneguda com les coses "d'en Carles". Està cridat a destins més alts. La tercera peça simbòlica a observar és el nomenament deMeritxell Borràs com a consellera. Filla d'un fundador de CDC amb Pujol --Jacint Borràs-- és un missatge als més vells de la casa. Es refunda però es manté l'essència i el respecte per al llegat però no per al personatge com ha intentat fer la nova consellera en la comissió d'investigació del Parlament. Ha sublevat l'oposició però no ha posat nerviosos els clans inicials del partit. Amb el partit tranquil, Mas es lliura de ple a la batalla per la seva llista. La crida a les entitats sobiranistes no és gaire diferent d'aquella conferència de Pujol a Esade quan va demanar passar de "fer país a fer política". Ni Òmnium ni l'AMI (els municipis per la independència) el seguiran. I l'anomenada Assemblea Nacional Catalana possiblement no ho farà orgànicament. Però en té prou que donin llibertat als seus associats per integrar-se a la llista. El que busca Mas és passejar pels pobles i ciutats amb el referent local de l'ANC durant la campanya, amb aquella camisa blanca que va començar a Molins de Rei. Serien els cercles de Mas. El partit en estat d'hibernació, el Govern amb cara de socialdemòcrata i la llista musculada per les entitats. Mas s'ha posat en campanya abans que els altres. Es proposa confrontar la unitat catalana a la unitat popular i no fa una altra cosa que "confluir" com ho intenta l'esquerra emergent. En un tres i no res intenta treure's de sobre 37 anys i tornar a ser el pal de paller, ara del sobiranisme i de l'independentisme. Veurem com li escau el bòtox però acusar-lo de dividir Catalunya no fa una altra cosa que tornar a caure en l'error habitual de la "superioritat moral" de l'esquerra. I així els va |
|
|