La proposta del president Artur Mas a l'Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural, en el sentit que siguin elles qui liderin una llista unitària amb vista a les eleccions del 27-S, tot indica que ha creat una divisió interna en els òrgans de direcció d'aquestes dues entitats, que debaten de portes endins quin ha de ser el seu paper en el procés. Tot i que en alguna ocasió la mateixa ANC havia amenaçat de ser ella qui liderés el procés presentant-se a les eleccions, tot fa pensar que ara aquesta entitat no veu clar que la seva implicació hagi d'anar més enllà del paper mobilitzador de la societat.
El president Mas va traslladar amb la seva proposta la responsabilitat de la llista unitària a les entitats sobiranistes, en el que ell mateix ja ha dit que serà el seu darrer intent d'aconseguir la màxima unitat possible. I el mateix president tampoc no s'ha amagat d'explicar que té un pla B si falla aquesta proposta, i que si cal es presentarà encapçalant una llista de CDC.
No és menor, doncs, la responsabilitat que tenen ara les entitats sobiranistes d'aquest país, principalment l'ANC i Òmnium, a l'hora de decidir si a les eleccions del 27-S, tot i el to plebiscitari, hi anirem amb el que serien les llistes tradicionals d'unes eleccions al Parlament o amb alguna llista excepcional. El moviment de Mas és arriscat, ja que tiba la cohesió interna d'aquestes entitats, i segurament persegueix tant l'èxit final de la proposta com deixar clar als electors que ell ha intentat fins al final la tan reclamada per part seva llista unitària. En tot cas, a menys de cent dies del 27-S, el que seria desitjable és que, sigui quina sigui, les dues entitats no allarguin la seva resposta.
