OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 25 juny 2016 2.00 h

A LA TRES

No ens fallen mai

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Voleu dir que no són els mateixos espanyols qui haurien de demanar explicacions?

Imirin que ara ja quatre tres dies, de l'escàndol aquest de la conxorxa de Fernández Díaz i aquest tal De Alfonso. Però és que encara no me'n sé avenir. És d'una magnitud tal, és un escàndol de tal dimensió, que encara no me'n sé avenir. Però com poden ser tan barroers, graponers, grollers, matussers, potiners i negligents? És un cas tan gros que passa allò que passa quan una cosa es torna desproporcionada, exagerada. I és que fa riure. Ministre, com podràs anar ara pel món? Amb quina credibilitat pots anar? De veritat que quan sents les converses, quan sents el que dius, continues pensant que la víctima ets tu? Víctima ho deus ser només perquè algú de casa teva (perquè només pot ser de casa teva) ha filtrat les converses que enregistres al teu despatx; vaja, que t'han parat una trampa conscients que et feien un gran favor. Però és que això ara per mi ja no té cap importància. Jo ja ho sé que al ministre candidat, i al cap de l'Oficina Antifrau, Daniel De Alfonso, els preocupa molt i en faran bandera demanant saber qui ha enregistrat i filtrat les converses. I que potser a vostè, estimat lector, també. Però a mi ara això ja no em preocupa. Gens. El que em preocupa, m'avergonyeix, m'indigna, em sulfura i m'irrita és que les converses hi van ser. Cap dels dos protagonistes les ha negat. I són de l'alçada d'un campanar. Que si “fiscalia ja t'ho afinarà” (això d'emmerdar Francesc Homs); que si “jo ja em comprometo que es publiqui”; que si “el president ja ho sap....”; que si “jo sóc espanyol per sobre de tot”. Ni el millor guionista hauria escrit un diàleg així. La primera reacció, no els vull pas enganyar, va ser pensar allò que Espanya no ens falla mai, als partidaris del procés. Que sempre que estem desencisats (i ara ho estàvem, amb aquesta campanya tan complicada), Espanya ens esperona fent-ne alguna de grossa que ens va a favor. I aquesta hi va. Però, francament, passats aquests quatre dies, a mi em sembla que els que haurien d'estar emprenyats, indignats, sulfurats i no sé quantes coses més haurien de ser els mateixos espanyols, en veure quins ministres tenen i amb quina baixesa moral actuen. Perquè són ells els que es queden. Nosaltres ja ens n'anàvem. I el FdzDíazgate (i el DeAlfonsogate, no ens n'oblidem) no deixa de ser un argument més per fer-ho.