OPINIÓ
25 juny 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

I l’octubre es va acostant

JORDI GRAU
HI ha moltes teories que es fan circular segons les quals no hi haurà referèndum, bé per incompareixença pròpia o bé per la pressió de l’Estat, però l’octubre es va acostant

Amenacen els polítics electes, amenacen els funcionaris per un si de cas, amenacen els voluntaris que encara no saben que seran voluntaris i no passen de l’amenaça en boca ja sigui de la vicepresidenta del govern espanyol, del ministre de l’Interior, del fiscal general i fins i tot a vegades d’alguns polítics populars de casa nostra, enfeinats a buscar qui xiuli el president, encara que quan la xiulada era per a la senyora Sánchez Camacho deien nazis a qui practicaven el que ara és un legítim dret a la llibertat d’expressió. Però ara que hi ha data i pregunta cada dia queda menys temps. Menys temps per a què? Doncs per impedir el referèndum si hem d’escoltar els de Madrid o per organitzar-lo si hem de fer cas als que diuen que el govern no es farà ni un mil·límetre enrere. Cada dia és un dia menys, això està clar, i l’1 d’octubre està a tres mesos i pocs dies vista. Per tant, tothom va a la seva. Si és així, doncs, per què hi ha tanta gent preocupada en els escenaris que poden esdevenir? N’hi ha, dels que no volen la independència, que encara tenen l’esperança que el govern s’arrugarà o que els components dels diversos partits que el conformen s’enfadaran i això farà anul·lar la votació. D’altres confien en la força de l’Estat, sigui amb la força del convenciment que no deixaran votar (els que menys) o amb la força pública (els que més). I encara hi ha qui ja posa bena a la ferida i diu que hi haurà suspensió de l’autonomia per convocar immediatament des de Madrid eleccions autonòmiques. Alguns d’aquests confien que això sigui així i que sorgeixi una nova majoria ERC-Comuns. Ho veuen si n’hi ha, de teories... Peró és clar, s’obliden que hi ha data i pregunta i la voluntat del govern que els catalans votin. Passen els dies i els que es deien independentistes sense ser-ho del tot veuen com tot s’acosta i que s’hauran de decidir. Com explica bé Salvador Cardús, això s’acabarà bé perquè, si no, no s’acabarà. Doncs això, anem fent via!