POLÍTICA
BARCELONA - 25 juliol 2017 2.00 h

Referèndum a prova de TC

 Puigdemont reitera a ‘Le Figaro’ que no farà cas de cap suspensió judicial, ni de l’1-O ni del seu càrrec de president

 El PP recorrerà contra la reforma del reglament, si bé això no la suspendria

Ò. PALAU / A. BALLBONA - BARCELONA

No és el primer cop que ho diu, però que ho reiteri després del relleu d’alguns consellers, poc més de dos mesos abans de l’1-O i en un dels diaris de referència a França, no deixa de ser una nova demostració que el referèndum no té marxa enrere. El president Carles Puigdemont va afirmar ahir en una entrevista al conservador Le Figaro, que dedicava al procés sobiranista la portada i l’editorial, que “cap suspensió ni cap amenaça” impediran que els catalans votin, ja que, si el TC suspèn l’1-O, ell farà “com si res”. És més, si per això el tribunal el suspèn també de les seves funcions com a president, avisava que tampoc ho acceptarà. “Només el Parlament em pot suspendre”, deia, abans de recordar que la voluntat de votar és molt majoritària a Catalunya, i que el treguin del despatx no la farà desaparèixer.

Puigdemont, que s’emparava en l’exercici del dret a l’autodeterminació, perquè Catalunya, “molt clarament, és un poble”, sí que admetia un escenari en què l’1-O resultaria un fracàs: que hi hagués “una participació ridícula”. I recordava que, si guanya el sí, la independència es declararà en el termini “d’una setmana o deu dies”, fet que obrirà un període de transició –amb unes eleccions constituents i la ratificació en referèndum d’una Constitució catalana–i, fins que no es culmini, no es podrà dir que Catalunya és un estat independent “de dret”.

En la línia de Puigdemont, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va avisar que el govern espanyol “hauria d’escoltar el poble de Catalunya i no llançar més amenaces als legítims representants del govern català”. “No serà l’amenaça del Codi Penal allò que impedirà que la gent es manifesti l’1-O”, advertia.

Tant si l’1-O guanya el sí com el no –en aquest cas, es convocarien de manera immediata–, segur que hi haurà eleccions catalanes els propers mesos –el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, s’atrevia a limitar-ho a un màxim de dotze–, per la qual cosa el BOE publicava tot just ahir el resultat del concurs obert per la conselleria de Governació per homologar les empreses a què es podria encarregar material electoral, per un valor estimat del contracte de 897.520,65 euros.

En concret, per als sobres s’ha triat Tompla Indústria Internacional del Sobre i Domènech Mirabet; per a les paperetes i manuals d’instruccions, Formsystem Documents Intel·ligents i Impressions Transkrit; i per als impresos electorals la mateixa Formsystem.De fet, el portal de contractació de la Generalitat ja publicava els resultats el 14 de juny, després d’haver-ho posat a licitació al març, si bé en principi no té res a veure amb l’1-O. Per si de cas, quan li van preguntar sobre això, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va reiterar l’avís al govern que “no prepararà el referèndum” i que “qualsevol actuació preparatòria tindrà la seva resposta corresponent”.

Entretant, el govern va tornar a tranquil·litzar els proveïdors dient-los que en cap cas quedaran sense cobrar, tot i l’amenaça que deixaran de rebre el FLA si destinen cap partida al referèndum. Així ho va assegurar a Catalunya Ràdio el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que “dubta moltíssim” que l’Estat ho acabi fent, i l’acusa de només voler “generar por i un estat de pànic” entre els treballadors públics. En tot cas, va assegurar que el govern presentarà els informes setmanals de despesa a partir de divendres i identificarà els funcionaris responsables, com se li exigeix, però va assegurar en tot cas que l’1-O hi serà, tal com deia també a TV3 la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, que garantia l’obertura dels col·legis electorals, siguin escoles o altres espais habilitats. Ahir mateix, després que Hisenda li hagués donat 24 hores per fer-ho, la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, va aclarir al ministeri que la despesa de 6.150 euros que l’havia dut a activar el control “no té relació amb el referèndum”, sinó que correspon a un contracte de manteniment d’un software relacionat amb processos electorals.

Canvis en el reglament

L’amenaça de la grapa del TC també plana sobre la reforma del reglament del Parlament, que el ple de la cambra tractarà demà. Aquesta reforma ha aixecat molta polseguera en l’oposició, que ahir va tornar a carregar-hi en contra. El líder del PP, Xavier García Albiol, va anunciar que un cop s’aprovi la reforma presentarà recurs d’empara al TC, ja que considera aquesta modificació una “cacicada”. Avui C’s anunciarà, amb tota probabilitat, que també en presentarà, i el PSC farà pública la seva decisió en aquest sentit. Malgrat això, el recurs d’empara és un procediment que, en principi, no implica la suspensió automàtica, a diferència del que passa amb els innombrables recursos d’inconstitucionalitat-una figura diferent- presentats pel govern espanyol contra lleis i resolucions de la cambra catalana i admesos pel tribunal.

En espera de veure com els partits “constitucionalistes” concreten aquests moviments (ahir Albiol va assegurar que, més que la foto plegats al TC, el més important és que facin front comú), el PDeCAT i ERC hi van treure importància. “El mecanisme sempre és el mateix, no ens agafa de sorpresa i no ens atura, seguirem fent el que hem fet. Contemplàvem aquest escenari, malgrat això continuarem endavant”, va afirmar Sergi Sabrià.

Si la reforma del reglament ha aixecat tant de rebombori és perquè és el que ha de propiciar l’anomenada “tramitació express” –amb lectura única en un ple de la cambra– d’un parell de lleis cabdals per a la celebració de l’1-O: la mateixa llei del referèndum i la de transitorietat. Aquesta darrera es podria presentar públicament al Parlament aquest divendres o dilluns de la setmana que ve, en un acte a l’estil del que es va fer per presentar la primera. La modificació del reglament fixa diversos canvis, com que el període de sessions comenci el 15 d’agost (i no l’1 de setembre com fins ara) i que sigui el grup promotor d’una proposició no de llei el que pugui demanar que es tramiti pel procediment de lectura única (ara només ho podia demanar el govern per a un projecte de llei). Tal com va explicar aquest diari, hi ha alguna fórmula alternativaper tirar endavant les lleis del referèndum i de transitorietat si no es poden desplegar els canvis del reglament, que és aplicar l’article 81.3 ja vigent del reglament, segons el qual dos grups poden incloure un nou assumpte en un ple a l’inici de la sessió. El PDeCAT va tornar a defensar la lectura única en la tramitació parlamentària recordant que algunes destacades reformes espanyoles també l’han aplicat.

El ple, el darrer del període de sessions, serà maratonià: comença avui amb el nomenament del nou vicepresident primer de la Mesa (Lluís Guinó, en el lloc de Lluís Corominas, nou portaveu de JxSí) i acabarà divendres.

Si hi ha dificultats en algun municipi per votar l’1-O, aquell ajuntament ho haurà d’explicar
Clara Ponsatí
CONSELLERA D’ENSENYAMENT
No existeix un poder prou fort per tancar el gran col·legi electoral que serà Catalunya l’1 d’octubre
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Qualsevol actuació preparatòria per part del govern català tindrà la resposta corresponent
Soraya S. de Santamaría
VICEPRESIDENTA GOVERN ESTATAL
Els proveïdors i els treballadors públics no quedaran sense cobrar; tranquil·litat absoluta i confiança
Lluís Salvadó
SECRETARI D’HISENDA DEL GOVERN
Si inhabiliten el president, l’Estat es trobarà, davant seu, la immensa majoria de catalans
Carles Campuzano
PORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS

Podem es torna a replantejar el paper en l’1-O

Com ja és habitual, el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, ha tornat a donar un cop de volant en les seves posicions polítiques. Si en l’entrevista publicada per aquest diari ahir defensava i donava per bo el procés de debats interns pel qual els morats havien decidit donar suport a l’1-O com una mobilització i instar a participar-hi, a la tarda van fer un comunicat en què anunciaven una consulta a les bases per fixar la posició definitiva. Els dies 7, 8, 9, 10 i 11 de setembre, Podem preguntarà als inscrits si “ratifiquen”aquesta posició inicial. La segona quinzena d’octubre també preveuen preguntar-los sobre “els mecanismes de treball conjunt amb Catalunya en Comú”, després que a l’abril decidissin no entrar en el partit. Tot i que els morats no van donar detalls de per què havien pres, ara, aquesta decisió, a ningú se li escapen els missatges del líder estatal, Pablo Iglesias, per desautoritzar Fachin, que l’han deixat cada vegada més aïllat. El secretari d’organització, Pablo Echenique, li havia demanat explícitament que consultés les bases.