OPINIÓ
25 juliol 2018 2.00 h

keep calm

No caure en el parany

PERE BOSCH I CUENCA

L'incident que es va produir fa pocs dies a la plaça Major de Vic, amb un conductor fora de si disposat a envestir creus grogues i tot allò que se li fiqués al davant, ha tornat a situar al damunt de la taula l’existència de grups i persones que fa temps que actuen de manera descontrolada, en alguns casos agredint directament les persones. Les actuacions sempre surten del mateix costat. Fa pocs mesos, el fotoperiodista Jordi Borràs, que s’ha acabat convertint en una víctima d’aquestes actuacions ultres, va presentar un informe en què s’alertava sobre l’augment de la violència en les manifestacions convocades pels nacionalistes espanyols a Catalunya en contra de la independència. Entre el 8 de setembre i l’11 de desembre del 2017 va comptabilitzar 139 actes, 86 dels quals amb un component d’agressió física. La major part d’aquestes agressions han estat silenciades per la premsa espanyola i no han estat denunciades de manera rotunda per l’unionisme democràtic, que, contràriament, viu obsedit a alimentar la imatge d’un país fracturat i d’una pressió asfixiant a tot aquell que no es mostra favorable a la independència. En tot cas, val la pena realçar la reacció dels sobiranistes i la capacitat de la immensa majoria de la gent per mantenir la serenitat, per no caure en les provocacions, que es produeixen al carrer però també al saló de plens del Parlament. I que, òbviament, cerquen alimentar la imatge d’un país fracturat, al límit de la confrontació civil. Des del primer moment, un dels elements definitoris del procés sobiranista ha estat la capacitat per mobilitzar-se de manera cívica. Any rere any, hem sortit milions de persones al carrer i no s’ha produït ni el més mínim incident. Ha estat, a més a més, una actitud que ha meravellat el món sencer i que, de ben segur, ens ha fet guanyar un munt de complicitats i de comprensió entre aquells que ens miraven amb reticència. No ens encomanem de la follia ni la violència dels altres.