Pitjor no és millor

25/10/2017 01:05

Qualsevol que consideri que la situació és bona, sigui quin sigui el seu costat de la trinxe-ra, o és un irresponsable o un idiota. Per descomptat que som davant el pitjor dels escenaris, que no havíem d’haver sortit mai de la pista política, que la incapacitat o incompetència o perversió estratègica de Rajoy ens ha portat a un territori inhòspit i insalubre, i que la majoria de catalans –gent de comerç, de pacte, de negociació– sempre hem volgut resoldre per la via política allò que pertany a la política. Amb un afegit: Catalunya havia acumulat causes, greuges, menyspreus, sentències i un univers sencer de ­motius per entrar en xoc amb l’Estat. Però era un xoc polític en una partida democràtica, i no havia de sortir mai d’aquest escenari.

La Moncloa, tanmateix, va optar, des del primer dia, pel frontó judicial i la repressió integral i ara, després d’anys de conflicte, som just aquí, en un infern que crema la terra de tots. El 155 és una aberració per intentar resoldre un conflicte territorial que afecta milions de persones, una aberració que se suma al paquet d’aberracions prèvies, igualment agressives i igualment inútils: dirigents democràtics a la presó; inhabilitacions arbitràries; destrucció de patrimoni via tribunals de comptes; amenaces sobre el major dels Mossos, responsable de grans èxits contra la delinqüència i el terrorisme; intervenció dels comptes públics catalans; amenaces i pressions a empresaris; milers de policies als carrers; repressió violenta contra les urnes..., la voluminosa llista del disbarat. Per molta legalitat que es posin a la boca, ningú no podrà justificar, amb un mínim de seriositat, que l’Estat no hagi obert cap via política per establir un territori de diàleg. I no, no ho ha fet durant anys potser perquè no volia resoldre sinó vèncer Catalunya.

I ara què? Pot ser que l’Estat consideri que el cop sobre l’independentisme serà duríssim, amb presó, inhabilitació i repressió per a molts, i un país amb les seves estructures representatives trinxades, i que això és una victòria. I és cert que serà molt dur.

Però, de veritat aconseguirà una victòria? I realment creu que pot venir a Catalunya, massacrar les seves institucions, intervenir els mitjans públics, la seva policia, empresonar la seva gent, imposar la censura i la tutela repressiva, i no passarà res? Creu que la societat civil és tan poca cosa? De veritat s’imagina que un país que va defensar les urnes contra més de 16.000 policies i tota la violència legal de l’Estat no farà res quan li destrueixin les seves institucions? I tot això no afectarà el seu aliat socialista? Més aviat sembla que l’Estat s’està ficant en una marabunta de la qual pot sortir molt esquilat.

El 155 és molt perjudicial per a la causa catalana, i això només ho poden negar els radicals. Però també és molt perjudicial per a la causa espanyola, encara que ho neguin fins i tot els ­moderats.