POLÍTICA
Barcelona - 25 novembre 2015 2.00 h

“Agressió d'Estat”

 Mas denuncia les raons polítiques de les noves condicions al FLA, i admet que no hi ha alternativa financera

 Estudia “totes les vies jurídiques” en contra, i confia per sortir-se'n en l'auge independentista i un canvi a Madrid el 20-D

ÒSCAR PALAU - barcelona

Amb l'aixeta del finançament del tot en mans del govern de l'Estat, que recapta la majoria d'impostos i és l'únic que té accés als mercats de deute, a l'executiu català li queda poc més que el dret a la indignació davant les noves condicions de caire polític que se li han imposat per rebre els diners necessaris per pagar serveis bàsics com ara les farmàcies o els concerts socials, i que suposen de factola plena intervenció de les finances de la Generalitat. “És una agressió d'Estat contra la població sencera”, sentenciava ahir Artur Mas, en una compareixença expressa després del consell executiu per respondre a les mesures anunciades divendres després del Consell de Ministres. “Si el FLA arriba com ha d'arribar, paguem; si no arriba, no podem pagar”, admetia el president en funcions, que no va poder oferir alternatives, més enllà d'estudiar la via jurídica i esperar un canvi de govern a Madrid que afavoreixi un diàleg ara impossible.

Mas, que també es queixava que se l'ha exclòs de les reunions de coordinació contra el terrorisme gihadista, va ser contundent en denunciar les raons purament “polítiques” de l'enduriment singular del FLA, ja que s'imposen “condicions humiliants” que “liquiden” l'autonomia i tenen afectació sobre tots els catalans, siguin o no independentistes, un fet que considera “d'extrema gravetat” i que creu que “hauria de preocupar seriosament” a la UE. I és que, tal com emfasitzaven ahir des de Junts pel Sí, que demanava el suport de la resta de forces del Parlament per garantir la prestació dels serveis bàsics, les condicions de l'Estat no només afecten el FLA, destinat a pagar proveïdors i factures urgents, sinó també les bestretes del sistema de finançament, que suposen el gran gruix d'ingressos de l'administració catalana, uns 19.000 milions l'any, els quals també es fiscalitzaran. I entre les despeses que l'Estat ha fixat com a prioritàries no hi ha, per exemple, les que el govern destina a l'agricultura, els mitjans de comunicació o la cultura.

El ministeri ho ha justificat per les declaracions d'intencions catalanes sobre l'incompliment de les lleis espanyoles, la rebaixa de qualificació del deute de la Generalitat i l'aflorament de 1.300 milions de despesa suposadament no computada, una raó que va enervar especialment Mas. I és que ell mateix recordava que aquesta despesa es va dedicar tota a pagar autovies i centres penitenciaris iniciats pel tripartit amb mètodes de finançament diferit, i ja es van notificar al govern estatal el 2009 i el 2013. “Quan Europa s'hi ha posat no se'ls ha ocorregut res més que dir que s'havia amagat, i això és una mentida flagrant”, lamentava.

De fet, en aquest punt va passar al contraatac, i va recordar al ministre Montoro que “està jugant amb foc, i es cremarà”, perquè és l'Estat qui patirà si la UE obliga a computar com a deute finançaments diferits contrets fora dels pressupostos oficials, amb què s'han gastat milers de milions a Espanya en quilòmetres de vies d'alta velocitat, en el “fiasco infinit” de les autopistes radials de Madrid o el mateix projecte Castor de dipòsit de gas. “El dia que la UE s'hi fixi, com ho defensarà, Montoro?”, es preguntava Mas, que vaticina que a l'Estat se li “aguditzaran” els problemes.

Mesures a emprendre

Menys contundent va poder ser el president a l'hora d'anunciar mesures per respondre, des de la “serenitat” però també la “fermesa”, a la fiscalització estatal, que “poc o molt” veu com una “aplicació encoberta” de l'article 155 de la Constitució. “Pretenen intervenir la Generalitat sense donar la cara”, denunciava, fet que vulneraria l'autonomia financera blindada a l'Estatut, la mateixa Constitució i la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). D'aquí que el govern hagi ordenat als serveis jurídics que analitzin “totes les vies de recursos possibles, a totes les instàncies” per oposar-se a l'ordre ministerial. I aquestes poden passar per anar al TC, però també per un contenciós administratiu que arribi al Tribunal Suprem, o fins i tot recórrer a la justícia europea.

Una altra cosa serà la resposta política. Vist que amb l'actual govern espanyol “el diàleg no és possible”, segons Mas, l'esperança és un canvi arran del 20-D, davant del qual la Generalitat “subratllaria” el punt de la declaració de ruptura del Parlament que ofereix diàleg a Madrid. Això sí, en paral·lel el president confia també, i així hi posarà l'accent en els seus missatges ara, que les accions de l'Estat acabin de convèncer més gent que la independència és l'única sortida, per tal de fer “més irreversible” el procés. “La principal resposta a l'agressió és que la base social independentista continuï creixent, i d'aquí a uns mesos passi del 50%”, concloïa.

Una altra opció seria accelerar la hisenda pròpia, per a la qual el govern ja té tots els estudis a punt, però Mas admetia que mai es podrà desenvolupar del tot sota la legalitat espanyola. Entre altres coses, perquè “no hi ha voluntat” de crear problemes de seguretat jurídica a la ciutadania ni a les empreses.

Montoro està jugant amb foc i es cremarà si segueix per aquesta via; és sobretot l'Estat qui té problemes amb el finançament diferit
Cada cop hi ha més gent que se'n convenç: o seguim el procés o serem engolits per la maquinària de l'Estat
Se'ns està castigant per defensar idees polítiques pacífiques, democràtiques i respectuoses amb els drets humans
Catalunya ara és assenyalada amb el dit acusador, apartada de la resta d'autonomies i castigada de manera especial
Si hi ha problemes per pagar a final de mes és perquè el govern espanyol no activa els mecanismes necessaris a temps
Quan patim per pagar les farmàcies pateix tothom: els que han votat independència i els que no

Protestes dels funcionaris

Més d'un centenar de delegats sindicals de la funció pública de la UGT, CCOO, IAC i la Ustec es van concentrar ahir al migdia a la plaça de Sant Jaume, mentre compareixia Mas, per reclamar resposta a les millores laborals dels funcionaris que van reclamar fa dues setmanes. Entre les reivindicacions destaca el retorn íntegre, entre el 2015 i el 2016, de la paga extra que es va retirar el 2012, i la fixació d'un calendari per retornar també les del 2013 i el 2014, ja que tots els funcionaris de les altres administracions a Catalunya ja les han cobrat, i també els de la majoria de les altres comunitats. A més, entre altres mesures, reclamen el restabliment de dies d'assumptes propis per al personal amb més antiguitat.

Els manifestants van poder forçar una trobada amb el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, a qui van reclamar que el govern es torni a asseure a parlar. Prèviament, el moviment s'havia tancat tota la nit en set centres de treball de la Generalitat per queixar-se del bloqueig de les negociacions.