OPINIÓ
25 novembre 2018 2.00 h

Pas ferm per a les lleis de la memòria

La mateixa set­mana que el PP i Ciu­ta­dans s’abs­te­nien al Senat espa­nyol a l’hora de votar la moció de con­demna del fran­quisme, el Par­la­ment de Cata­lu­nya feia un pas deci­siu per actu­a­lit­zar la legis­lació a favor de la memòria històrica i con­tra l’apo­lo­gia del sim­bo­lisme de la dic­ta­dura. La reti­rada per part d’ERC i de JxCAT d’una esmena a la tota­li­tat de la pro­posta pre­sen­tada pel PSC i la decisió dels soci­a­lis­tes d’accep­tar tre­ba­llar de manera con­junta en la nova llei inte­gral apla­nen el camí cap a la millora d’un marc legis­la­tiu que supera en qua­li­tat i deter­mi­nació l’actual marc esta­tal.

Tal com va expo­sar a la cam­bra cata­lana el dipu­tat del PSC-Units, Fer­ran Pedret, la pro­po­sició de llei de la memòria democràtica de Cata­lu­nya vol posar al dia les lleis que ja exis­tei­xen i reco­llir les rei­vin­di­ca­ci­ons que han fet els dar­rers anys els col·lec­tius que defen­sen la memòria. La nove­tat d’aquest nou impuls és que s’esta­bleix per pri­mera vegada un règim san­ci­o­na­dor amb la volun­tat de fer com­plir la nor­ma­tiva. Una qüestió sig­ni­fi­ca­tiva sobre­tot pel que fa a la per­se­cució de l’apo­lo­gia dels símbols fran­quis­tes, encara pre­sents als car­rers i en les mani­fes­ta­ci­ons de la ultra­dreta. La volun­tat és que la llei defi­ni­tiva incor­pori aspec­tes com ara els nadons robats i la regu­lació de la devo­lució de les res­tes huma­nes que puguin ser loca­lit­za­des. Tot ple­gat amb la idea clara d’incen­ti­var des de les ins­ti­tu­ci­ons la repa­ració de les vícti­mes del fran­quisme. En ple debat esta­tal sobre la neces­si­tat de reac­ti­var les aju­des a les vícti­mes i exhu­mar el cadàver de Franco del Valle de los Caídos, la posició del PP i Ciu­ta­dans a Cata­lu­nya torna a demos­trar que com­bre­guen amb els sec­tors més ran­cis de la política espa­nyola.