OPINIÓ
PSICÒLOGA - 25 novembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

La reunificació catalana

DOLORS MARIN TUYÀ - PSICÒLOGA
“Els col­pis­tes són els qui ens col­pe­gen quan prac­ti­quem la democràcia

Ens estem reu­nint, reu­ni­fi­cant, això és el que fem el poble català. Diguem-ho clar. Ens costa dir-ho pels cops i les pata­ca­des que hem rebut i rebem quan gosem dir-ho en veu alta i clara. I els col­pis­tes ens diuen que som nosal­tres els col­pis­tes. Ens estem reu­ni­fi­cant. Diguem-ho ja. No som els sepa­ra­tis­tes cata­lans, som reu­ni­fi­ca­dors cata­lans. Hem resis­tit resi­li­ent­ment. Recu­pe­rem els mots i no per­me­tem que ens ter­gi­ver­sin la rea­li­tat.

Ja no som massa amorfa i vul­ne­ra­ble. Ja no ho som des que per­sona a per­sona, ànima a ànima, ens estem unint. Aquí rau la nos­tra vera força que ens ha permès fer tot el que va cul­mi­nar en el demòtic U d’Octu­bre. És la nos­tra con­vicció, la nos­tra decisió i la nos­tra unió. I vet aquí, ara som, de fet sem­pre ho hem estat, ànima col·lec­tiva que defuig tant com pot les con­sig­nes tota­litàries de la uni­tat de destí en l’uni­ver­sal. Sabem que per no des­a­parèixer hem de seguir el com­bat i fer-lo unint-nos amb ànim d’unió. Pot­ser ens fa angúnia dir unió, con­di­ci­o­nats com els gos­sos de Pau­lov. Encara tenim aquesta paraula asso­ci­ada al Duran i no diem popu­lar pot­ser perquè és el nom que s’ha que­dat i ha fet malbé un par­tit auto­ri­tari i vio­lent con­tra el poble català, mal­grat ser recu­pe­rat amb encert per un par­tit for­mat més recent­ment bate­jat com a anti­sis­tema pels par­tits del sis­tema. Unió i popu­lar són parau­les que hem d’anar recu­pe­rant i anar inte­grant per quan diem allò que volem dir, amb pre­cisió.

En el com­bat, la part adversa ens assigna mots tota­li­ta­ris i ens ano­mena “col­pis­tes”, “sepa­ra­tis­tes”, quan el que som és “uni­o­nis­tes” de mena. No fem altra cosa que anar-nos unint amb l’espe­rança d’orga­nit­zar-nos i arri­bar a gover­nar-nos millor. La unió del poble fa por. I fa por no només a l’adver­sari, que en aquest cas no és ningú més que qui busca eli­mi­nar-nos tot i que no pot. I no pot perquè, encara que no gosem dir-ho, des del 2006 i el 2010 i a par­tir del 2012 sobre­tot, ens hem cone­gut i ens hem reco­ne­gut com un ver poble. Som un poble ben viu i, mal­grat que ens han vol­gut pren­dre els mots, no hem defa­llit, hem resis­tit i tenim com a nord la bella Uni­fi­cació, la unió popu­lar, el con­sens.

En defi­ni­tiva, recu­pe­rem els mots que encara no són nos­tres, els que igno­rem o els que ens fa ver­go­nya usar. Només recu­pe­rant-los des­pu­lla­rem la coacció i des­fa­rem la repressió i la ignomínia. No eixam­pla­rem cap base seguint el seu vio­lent joc men­tal i emprant els seus mots. No som sepa­ra­tis­tes, no ens sepa­rem de ningú, nosal­tres ens unim... i ho fem a través del con­sens, con­vi­dant a tot­hom a fer una soci­e­tat per viure millor. Els col­pis­tes són els qui ens col­pe­gen, física­ment i anímica­ment, quan prac­ti­quem la democràcia i res­pec­tem la força del poble.