LA SITUACIÓ POLÍTICA CATALANA

José Antonio Sorolla

JOSÉ ANTONIO SOROLLA

Periodista

L'autoengany permanent

@joseasorolla

L'independentisme apunta els vots en clau social d'En Comú Podem al dret a decidir


DIVENDRES, 25 DE DESEMBRE DEL 2015

L'autoengany permanent

La capacitat de l'independentisme d'autoenganyar-se és infinita. Tant en la facilitat amb què presenta l'assumpció dels objectius últims -la independència-, com en la lectura dels resultats electorals i en l'apropiació per a la seva causa de vots que no li corresponen.

Va passar després del 27-S quan els seus portaveus polítics i mediàtics van portar a un terreny de ningú els sufragis de Catalunya Sí que es Pot (366.494, el 8,94%) amb l'argument que no s'havien pronunciat sobre la independència, i això va passar després que durant la campanya electoral el mateix Artur Mas havia advertit que no votar Junts pel Sí (JxSí) o la CUP era votar no a l'Estat català i alinear-se al costat de José María Aznar i el PP. Aquesta maniobra permetia comptar els vots de manera que semblés que el plebiscit s'havia guanyat (47.74% de JxSí i la CUP davant el 39,17% de Ciutadans, PSC i PP). Però aquesta equació ometia que qualsevol plebiscit ha d'aconseguir almenys el 50% dels vots, digui el que digui Gabriel Rufián, que, en una mostra més de la seva gosadia, es va atrevir a afirmar en l'últim debat de TV-3 que mai un referèndum ha exigit el 50%.

Per si feia falta, que no en feia, perquè en un plebiscit qui no vota a favor és que està en contra, la prova que els vots de Sí que es Pot no podien pesar-se en el plat de la balança de la independència va ser la votació contrària al Parlament d'aquesta formació a la declaració sobiranista del 9-N.

No obstant, ara ha tornat a passar. Les primeres reaccions de l'independentisme després del 20-D es van esforçar a destacar que a Catalunya havia guanyat el dret a decidir. És una interpretació que només pot produir sorpresa. No era important que Democràcia i Llibertat (DiL), la nova marca de CDC, hagués quedat en quart lloc a Catalunya, perdent la meitat dels diputats a Madrid (al passar de 16 a 8 i no de 10 a 8, com també s'ha intentat colar, enviant als llimbs els sis representants d'Unió). Ni era rellevant que l'independentisme hagués retrocedit mig milió de vots. L'únic important era que havia guanyat el dret a decidir perquè la formació vencedora, En Comú Podem (ECP), el portava en el seu programa. I això després que tant ERC com CDC ja haguessin superat la «pantalla» del dret a decidir des del març del 2015, quan van firmar el full de ruta, un abandonament ratificat al subscriure la resolució rupturista del 9-N.

Aquesta nova apropiació dels vots d'ECP (927.940 en aquesta ocasió), com si el dret a decidir fos l'element fonamental del programa de la coalició animada per Ada Colau, oblida que la victòria d'ECP es basa sobretot en la prioritat atorgada a l'eix social i a la política antiretallades, contrària a l'austeritat i a l'augment de les desigualtats. Per comprovar-ho, només s'ha de repassar la geografia del vot a ECP i observar que on el 27-S va guanyar Ciutadans, perquè es va votar en clau identitària, ara s'ha imposat ECP perquè s'ha votat en clau social. El 27-S, Ciutadans es va col·locar primer a Nou Barris, l'Hospitalet, el Prat, Sant Adrià, Ripollet, Rubí, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, i va quedar segon a Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Montcada, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Tarragona i Reus. En totes aquestes localitats s'ha imposat ara ECP, que ha guanyat en tots els districtes de Barcelona menys dos i en tots els municipis del Barcelonès i del Baix Llobregat, en 18 dels 23 del Vallès Occidental i en 23 dels 39 del Vallès Oriental.

Si la raó fonamental per votar ECP fos el dret a decidir, aquests resultats serien incomprensibles perquè en tres mesos no es pot passar d'elegir la papereta de Ciutadans a optar per la d'ECP. Aquest vaivé en comarques de característiques sociològiques com les citades només s'entén si la raó principal del canvi de vot és la qüestió ­social.

Davant D'aquesta situació, no s'entenen ni les reaccions contemporitzadores de DiL la nit electoral ni l'optimisme d'Oriol Junqueras, que va tornar a parlar de la fortalesa del procés i de la innecessària convocatòria del referèndum a Catalunya que accepta Podem perquè, pel líder d'ERC, l'única consulta pendent és la que hauria d'aprovar la nova Constitució catalana.

L'independentisme segueix en l'autoengany, encara que comencen a aixecar-se algunes veus que demanen un cop de timó i la tornada al realisme del qual mai hauria d'haver-se apartat. I una última precisió: el que es diu sempre que el 80% dels catalans recolzen el dret a decidir només és veritat en les enquestes. En les eleccions del 27-S, els partits favorables al dret a decidir van arribar a un 59,19% i en les generals de diumenge un 55,80%. És majoria, evidentment, però en pro del realisme estaria bé que no repetíssim llocs comuns inexactes. 

Periodista
.