LA QÜESTIÓ CATALANA

La justícia esmicola el procés




El Tribunal Suprem pot tenir 30 imputats per presumpta rebel·lió si el jutge incorpora Trapero i Jové

MADRID
Actualizado a 25-12-2017 01:47


La investigació dels fets relatius al referèndum de l’1- O i la declaració unilateral ­d’independència ( DUI) no ha fet més que començar. El Tribunal Suprem (TS) intentarà arribar al judici abans de l’estiu, però no serà fàcil. Es volia evitar un macroprocés i ja hi ha 28 imputats, dels quals 19 són parla­mentaris electes el 21- D, entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Tot això donarà un biaix molt ­particular, insòlit, a la legis­latura. Malgrat que el procediment es troba en els seus primers passos, el terreny de joc processal ja està molt definit. Tant els jutges com els fiscals que hi han intervingut des de la interposició de les querelles de la Fiscalia General de l’ Estat han actuat d’acord amb una mateixa pauta i segons una mateixa tesi. Es tracta de demostrar que a Catalunya s’ha produït al llarg dels últims dos anys la gestació d’un delicte de rebel·lió, consumat amb els dos episodis esmentats, el de la consulta –declarada il·legal pel Tribunal Constitucional (TC)– i el de la declaració unilateral d’independència amb la paral·lela proclamació de la república catalana.

Les querelles no es van presentar fins que es va produir la DUI. Però des d’abans existia una investigació, duta a terme principalment per la Guàrdia Civil. En aquesta primera fase va ser clau la tasca del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va ordenar l’ escorcoll de la Conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre passat. Aquella concentració massiva –en què van tenir un protagonisme especial el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ ANC i d’Òmnium respectivament– va encendre ràpidament totes les alarmes al Govern i a la Fiscalia General de l’ Estat. Les querelles per sedició –contra Trapero, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– i per rebel·lió –contra els membres del Govern– es van preparar a la Fiscalia de l’ Estat arran d’aquesta concentració.

La importància de la tasca prèvia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona –i de la desenvolupada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar l’ordre d’impedir les votacions de l’1- O– és que ha permès alimentar amb dades presumptament rellevants les tesis acusatòries de les esmentades querelles. Entre aquestes, les procedents d’enregistraments telefònics degudament autoritzats. Però l’existència d’aforats entre els querellats –i, en el fons, la qualificació dels fets de l’1- O i de la DUI com delictes de sedició i rebel·lió– ha determinat que el paper clau l’hagi assumit el Tribunal Suprem (TS), al qual correspon ara el gruix de la investigació.

L’ Audiència Nacional va ser la primera instància judicial a intervenir contra els membres del Govern, per a qui va ordenar presó incondicional. Però ha anat perdent progressivament competències en la qüestió a favor del jutge del Suprem Pablo Llarena, nomenat instructor de la investigació per la Sala Penal de l’ Alt Tribunal. L’ Audiència s’ha quedat amb aspectes secundaris de la investigació, de fet en funcions auxiliars del TS.

Pràcticament tot el cas de l’1- O ara està en mans de Llarena, membre de la Sala Penal del Suprem, que és la que haurà de jutjar els fets i la que dictarà sentència. Aquesta concentració de competències ha resultat encara més evident els últims dies arran de la petició de la Fiscalia perquè sigui el Suprem la instància que s’ocupi d’investigar la conducta de Trapero, el cas del qual fins ara continuava en mans de la jutgessa de l’ Audiència Nacional Carmen Lamela, la que va dictar l’ordre de presó incondicional contra tots els exconsellers el passat 2 de novembre després d’haver enviat a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dues setmanes abans, el 16 d’octubre.

La Fiscalia no vol només la incorporació de Trapero com imputat davant el Suprem, sinó també una altra que considera essencial per a l’esclariment dels fets i l’atribució de responsabilitats als dirigents polítics i socials que acusa de la confecció i desenvolupament de tota l’estratègia del procés de ruptura amb Espanya. Aquesta segona imputació és la relativa a Josep Maria Jové, exnúmero dos de l’ exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras. La Fiscalia de l’Estat li dona una singular rellevància, perquè en poder de Jové es va trobar el ja cèlebre document EnfoCats, que els investigadors consideren una prova clau, una espècie de manual de la rebel·lió.

Sens dubte, la declaració de Jové tindrà molta importància, perquè pot servir per confirmar o debilitar les tesis acusatòries. Cal esmentar, en aquest sentit, que pràcticament tots els recursos que han fet les defenses dels exconsellers, primer davant l’ Audiència i després davant el Suprem, han qüestionat la rellevància del document EnfoCats afirmant que els exmembres del Govern no tenien ni idea que aquest document existís. La seva tesi és que poc podien haver orientat els seus passos cap a la independència guiant-se per un projecte estratègic que desconeixien.

Un segon document, però, va complicar les coses als investigats. Es tracta de l’agenda del mateix Jové, la ja famosa llibreta Moleskine. Els informes i atestats de la Guàrdia Civil li donen un gran valor, perquè les seves anotacions ja no constitueixen reflexions més o menys teòriques sobre com s’ha d’organitzar el camí cap a la independència i com s’han de fer els passos irreversibles necessaris per aconseguir-la. Aquí els apunts manuscrits són sobre persones, reunions, intervencions i projectes o acords concrets.

Ha estat l’agenda de Jové, juntament amb l’últim atestat de la Guàrdia Civil –que li dona el valor de document acreditatiu que el full de ruta d’ EnfoCats s’anava complint– i el coneixement detallat de les investigacions prèvies del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, el que va portar la Fiscalia a demanar el passat dia 22 que el Suprem inclogui en la seva investigació l’exnúmero dos de Junqueras i Trapero. Poc abans de formular aquesta petició, dos fiscals del Suprem – Javier Zaragoza i Fidel Cadena– es van desplaçar a Barcelona per estudiar el material reunit per aquest jutjat d’instrucció. En paral·lel, el jutge Llarena va acordar també el dia 22 sis noves imputacions: les d’ Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel, Mireia Boya, Marta Pascal i Neus Lloveras pel seu paper en la direcció del procés.

Els passos següents seran la vista a porta tancada del recurs de Junqueras contra el seu empresonament –fixat per al pròxim 4 de gener– i la declaració demanada per a Forn, Sànchez i Cuixart davant Llarena per entrar en el fons dels fets, un interrogatori fixat per al dia 11 del mateix mes. Durant el mes de gener, d’altra banda, podria produir-se una altra decisió de gran rellevància, la del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’admissió o no a tràmit del recurs de Podem contra l’aplicació del 155. Aquesta qüestió ja no pertany a l’àmbit penal, sinó al de la justícia constitucional, però pot tenir una gran importància per la seva pròpia naturalesa i, sobretot, si el Constitucional arribés a posar alguna objecció al camí seguit per a la intervenció de l’autonomia de Catalunya i per les mesures que ha suposat, entre les quals la dissolució del Parlament per part del president del Govern.