OPINIÓ
25 desembre 2018 2.00 h

Valentia en la recerca d’una solució

Les reac­ci­ons a la tro­bada bila­te­ral de dijous entre els governs espa­nyol i català han tor­nat a posar sobre la taula la difi­cul­tat de tro­bar una sor­tida política a un con­flicte d’arrel política però que, a hores d’ara i per la dimissió de les seves res­pon­sa­bi­li­tats de l’exe­cu­tiu del PP, està total­ment mar­cat per la ves­sant judi­cial. Una sim­ple tro­bada per posar les bases d’una pos­si­ble taula de diàleg poste­rior ha estat inter­pre­tada pels dos prin­ci­pals grups de l’opo­sició espa­nyola, PP i Ciu­ta­dans, com una ren­dició de l’Estat. La volun­tat de nego­ciar de l’Estat espa­nyol ha estat clara al llarg de tot aquest procés: el govern i el Par­la­ment català, amb majo­ries de prop del 80%, han dema­nat 18 vega­des, 18, poder exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de forma pac­tada i les 18 han tro­bat un cop de porta. I quan, empe­sos per la immo­bi­li­tat de l’Estat davant d’un con­flicte real, el govern català es va veure abo­cat a la uni­la­te­ra­li­tat, s’ha tro­bat una repressió sal­vatge que, en la majo­ria dels casos, s’ha basat en mit­ges veri­tats, amb el suport del ‘a por ellos’ reial.

La reunió de diven­dres, però, té un punt molt posi­tiu: l’assumpció per part del govern del PSOE que hi ha un pro­blema. Després, ja des de Madrid, s’ha tor­nat al dis­curs que pri­mer cal tro­bar una solució a Cata­lu­nya quan aquesta és ben fàcil: deci­dir democràtica­ment, en una votació, què cal fer. L’assumpció de la rea­li­tat és el pri­mer pas per solu­ci­o­nar un con­flicte, però, en aquest cas, caldrà valen­tia per part de tots per cer­car sor­ti­des. I, tot i que el procés pugui ser més o menys llarg, el que no és pos­si­ble és viure només de ges­tos o d’acci­ons que es con­si­de­ren ges­tos només per una de les parts. Cal pas­sar ja a les rea­li­tats per posar els fona­ments d’un pos­si­ble acord.