POLÍTICA
25 desembre 2018 2.00 h

OPINIÓ

Sánchez, victòria o fracàs

LLUÍS FALGÀS

Pedro Sánchez està en el llin­dar de ser el pre­si­dent a qui no han dei­xat gover­nar els que li van donar suport perquè liquidés Mari­ano Rajoy o de ser el pre­si­dent que ha estat incapaç d’orde­nar la política espa­nyola només amb vui­tanta-qua­tre dipu­tats. El Con­sell de Minis­tres de Bar­ce­lona marca un abans i un després en la vida política de Sánchez. El viatge a Bar­ce­lona no li ha sor­tit del tot mala­ment tenint en compte que en un prin­cipi era per­vers pel foc que ence­nia en una data –21-D– de trist record del 155 per a la majo­ria de cata­lans. Mal­grat les incon­veniències de mani­fes­ta­ci­ons i alda­rulls diver­sos, els pro­fes­si­o­nals de l’apo­ca­lipsi han fra­cas­sat del tot. Com era d’espe­rar, no va haver-hi ni ves­sa­ments de sang ni guer­res civils ni res. Sim­ple­ment, el des­con­ten­ta­ment va sor­tir al car­rer a mani­fes­tar-se. L’ambi­ent previ al 21-D es va fer irres­pi­ra­ble escol­tant aten­ta­ment tots els apo­calíptics del país, que no han entès que la política ha de fer el seu camí i ser­vir tots els ciu­ta­dans.

Tot i que era pre­vist, Sánchez té mol­tes difi­cul­tats per tirar enda­vant la legis­la­tura. Té ene­mics a fora i a dins. A casa seva, els barons del PSOE, encapçalats per Bor­rell, i a fora: el PP, Cs, Vox i una bona part de l’inde­pen­den­tisme. Té a favor l’influ­ent PNB, alguns dipu­tats del PDe­CAT i ERC a Madrid i, molt pro­vi­si­o­nal­ment, Podem. Una parròquia curta encara que sufi­ci­ent per demos­trar que el pro­blema rau en el fet que no l’han dei­xat gover­nar. Un fet que el situa en una bona posició per encapçalar una can­di­da­tura gua­nya­dora en unes imme­di­a­tes elec­ci­ons gene­rals abans de les muni­ci­pals. Del con­trari, pas­sarà com el pre­si­dent que va ser incapaç de gover­nar, i lla­vors és millor que deixi la política.