POLÍTICA
BARCELONA - 25 desembre 2018 2.00 h

MARC GRAU

 

EXCOORDINADOR DEL GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ I MEMBRE DE SOBIRANISTES

“Probablement, Catalunya en Comú té dues ànimes”

 “Amb la renovació de la direcció, algun partit com ara ICV hi va guanyar més pes, quan els havíem demanat que fessin un pas enrere”

 “Sortir del nou sobiranisme, la nova esquerra i la nova política et pot portar a un projecte sense capacitat guanyadora o de majories”

 “Més que un partit, és un projecte. És la resposta a una realitat del país”

La nova política
Creu que l’atribut positiu de la nova política s’està convertint en un eix, que s’afegeix a l’eix catalanistes-espanyolistes i a l’eix dreta-esquerra. Si s’acaba consolidant, diu que els manuals polítics s’hauran de renovar. Posa l’exemple dels armilles grogues de França. De dreta o d’esquerra, estan en contra de les elits, que donen per acabada la crisi quan ells l’estan patint. I conclou que, si l’esquerra no hi sap respondre, ho farà la dreta.
XAVIER MIRÓ - BARCELONA
Ja no hi som ni el pre­si­dent, ni la por­ta­veu ni el coor­di­na­dor, que érem inde­pen­dents

Marc Grau ha estat el coor­di­na­dor dels grups par­la­men­ta­ris lide­rats per Xavier Domènech al Congrés i al Par­la­ment fins que ha estat des­tituït del càrrec.

És una coin­cidència que el des­tituïssin el dia abans de la pre­sen­tació de Sobi­ra­nis­tes?
No ho crec. Hi ha ele­ments de fons. El pro­jecte dels comuns és com­plex d’enten­dre, perquè, més que un par­tit, és una rea­li­tat política, és una res­posta a una rea­li­tat política que vivia el país. Fins i tot hi ha gent dels comuns que no sap que és un pro­jecte. El fet que sigui un pro­jecte et per­met ava­luar-lo. He arri­bat a la con­clusió que l’eina que repre­senta Cata­lu­nya en Comú no ha arri­bat a repre­sen­tar el pro­jecte pel qual va néixer. Després de deu anys de crisi econòmica, social, naci­o­nal i de con­fiança, quan se surti del túnel cal saber que el pai­satge que veu­rem serà total­ment dife­rent. Se surt en ter­mes de cons­trucció d’una nova època. Això implica rege­ne­ració de per­so­nes, mane­res de fer, par­tits, solu­ci­ons polítiques. Els comuns tenen més a veure amb això que amb la cre­ació d’un par­tit polític. Quan vam veure que demogràfica­ment, sociològica­ment, etc. hi havia aquest espai polític, perquè vam gua­nyar dos cops les elec­ci­ons gene­rals, vam deci­dir crear Cata­lu­nya en Comú i, després, hi vam con­vi­dar par­tits. Un cop inte­grats, els par­tits ens van dema­nar temps en el desen­vo­lu­pa­ment de l’eina. Però ho vam fer tan a poc a poc que el 21-D vam obte­nir uns resul­tats molt min­sos. I alguns mem­bres de la direcció vam arri­bar a la con­clusió que havíem d’anar més de pressa i fer un pas enda­vant en la cons­trucció del pro­jecte si no volíem aca­bar des­vir­tu­ant-lo. En la reno­vació de la direcció, vam dema­nar als par­tits que fes­sin un pas enrere, però no ho van fer, i el resul­tat és que algun par­tit hi va gua­nyar més pes. Lamen­ta­ble­ment, les dinàmiques i les posi­ci­ons d’avui s’assem­blen més a aquells par­tits. I la nova direcció va creure que jo no era la per­sona més ade­quada. Després de la reno­vació, ni el pre­si­dent, ni la por­ta­veu ni el coor­di­na­dor –que érem inde­pen­dents– ja no hi som.
La direcció va argu­men­tar que s’havia inten­tat resol­dre durant mesos la qüestió i que no hi havia diferència ideològica.
La meva des­ti­tució no es va deci­dir en cap òrgan ofi­cial del par­tit ni en cap reunió ofi­cial del grup par­la­men­tari. No crec que es dones­sin les garan­ties democràtiques i pro­ce­di­men­tals de tot ple­gat. Té més a veure amb l’impuls de la pla­ta­forma Sobi­ra­nis­tes. La marxa de Domènech obre la caixa dels trons de cer­tes dinàmiques sub­ja­cents.
No podria ser una aposta estratègica per no aban­do­nar un elec­to­rat clàssic no inde­pen­den­tista?
Podria ser. Però quan aquest espai gua­nya les dues gene­rals és perquè és fidel a uns valors deter­mi­nats del país, com els valors plu­rals que repre­senta Colau quan gua­nya a Bar­ce­lona. El pro­jecte gua­nya quan s’assem­bla al seu país, on has d’estar a l’altura del sen­ti­ment sobi­ra­nista, de la moder­nit­zació de l’agenda política i de la nova política que cal. Sor­tir del nou sobi­ra­nisme, la nova esquerra i la nova política et pot por­tar a un pro­jecte sense capa­ci­tat gua­nya­dora o de majo­ries. La pla­ta­forma Sobi­ra­nis­tes vol ser fidel a aquests valors.
Ala­many aposta perquè Sobi­ra­nis­tes no marxi de Cata­lu­nya en Comú.
L’objec­tiu és redreçar el rumb perquè torni als valors ori­gi­nals. El diagnòstic de Sobi­ra­nis­tes és com­par­tit per bona part de l’espai, però hi ha un sec­tor que es resigna a les inèrcies de par­tits com ICV i, fins i tot, ens culpa de la rea­li­tat que diagnos­ti­quem. Sent honest, en clau de ter­ri­tori això s’està vivint i, pro­ba­ble­ment, Cata­lu­nya en Comú té dues ànimes, una de més sobi­ra­nista i una altra que replica ICV. La sen­sació és que l’eina pot dei­xar de ser útil i l’espai es pot par­tir en dos. Ens podrem tro­bar ciu­tats on hi haurà dues can­di­da­tu­res sor­gi­des dels comuns com­pe­tint entre si.
Cata­lu­nya en Comú ha de fer un esforç per pac­tar els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat?
La prin­ci­pal funció d’un pro­jecte polític és ser útil. Hau­ria d’arre­man­gar-se al màxim per tirar enda­vant uns pres­su­pos­tos que retor­nin a la ciu­ta­da­nia l’esforç que ha fet durant anys.