OPINIÓ
25 desembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

La mentida com a eina

MARGA MORENO
Patim molt per no donar la imatge que volen men­tre ells fan ser­vir la men­tida

Temps era temps que un vell pro­fes­sor de llatí i filo­so­fia insis­tia a recor­dar que “ex falso quod­li­bet”, és a dir, “d’allò que és fals (se’n pot deduir), qual­se­vol cosa”. Per això podem pen­sar que en aquest país no hi ha dones mal­trac­ta­des, i que tot ple­gat és una exa­ge­ració de les femi­nis­tes per obte­nir pen­si­ons vitalícies; o que l’alcal­da­ble del PP a Bar­ce­lona, el senyor Josep Bou, és més català que jo perquè ell té un reguit­zell de cognoms nos­trats. També ens podríem convèncer que Pedro Sánchez va venir la set­mana pas­sada poliïnsa­tu­rat de com­prensió i de bona volun­tat a allar­gar una mà dia­lo­gant als inde­pen­den­tis­tes, i no pas a mirar de fer piru­e­tes dialècti­ques i una bar­reja de xan­tatge emo­ci­o­nal i pres­sing catchper tal d’obte­nir l’apro­vació del seu pres­su­post. Si escol­tem Pablo Casado, el líder piròman del PP, podem aca­bar cre­ient que Sánchez va venir a ofe­rir un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació (!!!) i a retre home­natge de geno­llons a un Torra encim­be­llat. Final­ment, si ate­nem Inés Arri­ma­das, sem­bla­ria que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el de La Mon­cloa van bai­xar de bra­cet per Via Laie­tana cre­mant con­te­ni­dors i exi­gint la perpètua revi­sa­ble per als uni­o­nis­tes... És ben trist tot el que patim per fer que el relat s’adi­gui amb la rea­li­tat, per mirar de “no donar la imatge que volen”, ens auto­e­xi­gim tant, i tan­ma­teix, ells con­ti­nuen caval­cant la men­tida amb aque­lla fre­dor, amb aque­lla como­di­tat, amb aquell cinisme...