OPINIÓ
25 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

“Perpignan”

MIQUEL RIERA
El menys­preu del govern espa­nyol vers la llen­gua es fa evi­dent en com res­pec­ten els topònims ori­gi­nals. Per­pinyà, a l’A-2 i l’AP-7, és “Per­pig­nan”

Ho vam escriure fa vuit anys a propòsit del mateix tema –les auto­ri­tats espa­nyo­les s’esti­men més reto­lar una part dels indi­ca­dors toponímics en llen­gua fran­cesa, com ara “Per­pig­nan”, que no pas en català, com ara Per­pinyà– i la frase con­ti­nua sent total­ment vigent: “El menys­preu que rei­te­ra­da­ment mos­tra l’Estat espa­nyol per les llengües de ter­ri­to­ris que con­si­dera que for­men part del seu estat però que no són la llen­gua cas­te­llana arriba sovint a nivells de paro­xisme.” Han pas­sat vuit anys, dèiem, han gover­nat tant soci­a­lis­tes com popu­lars, i la política lingüística espa­nyola con­ti­nua sent igual­ment de menys­pre­a­dora vers el català que lla­vors. Ho podeu com­pro­var, en el cas que us comen­tem dels topònims, viat­jant, per exem­ple, de Girona a la Jon­quera, on ni a la car­re­tera gene­ral ni a l’auto­pista figura en cap moment el topònim Per­pinyà. Sem­pre hi apa­reix “Per­pig­nan”, la forma fran­cesa de la capi­tal nord-cata­lana. Fa mal d’ulls, de veri­tat, viat­jar nord enllà i com­pro­var aquest menys­preu lingüístic. I encara més quan recor­des que aquesta política de reto­lació només en francès ha estat defen­sada a capa i espasa per antics sub­de­le­gats del govern soci­a­lis­tes, gens sos­pi­to­sos, apa­rent­ment, d’anti­ca­ta­la­nisme. Defen­sava lla­vors el govern Zapa­tero que la llei indica que els topònims s’escriu­ran en la deno­mi­nació ofi­cial i que, en el cas de Per­pinyà, aquesta és la fran­cesa, sense tenir en compte el fet que la nor­ma­tiva cata­lana marca que en la reto­lació de vies interur­ba­nes que indi­quin llocs de fora de Cata­lu­nya el topònim ha de figu­rar en català si té una forma tra­di­ci­o­nal en aquesta llen­gua; sense tenir en compte, en defi­ni­tiva, el país, la seva cul­tura, la seva història i la seva llen­gua. Ara tor­nen a manar els soci­a­lis­tes, però d’un par­tit, en teo­ria ama­ble i pro­gres­sista, que històrica­ment no ha tin­gut en compte coses tan bàsiques, què en podem espe­rar? Par­lem-hi, dia­lo­guem-hi, però si ni en això han cedit, difícil­ment ho faran en coses molt i molt més impor­tants.