OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 25 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

A vosaltres, els presos

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Com voleu que cele­brem el Nadal, sense pen­sar en vosal­tres, en els pre­sos i els exi­li­ats?

Com que sé que rebeu el diari i que sovint lle­giu aquest espai –si més no, així m’ho heu fet saber alguns de vosal­tres–, em sem­bla que no tinc millor manera de con­tac­tar amb vosal­tres que apro­fi­tant-lo tal dia com avui. És Nadal, i per a alguns de vosal­tres el segon Nadal que pas­seu a la presó, i a mi això em col­peix. Se’m fa estrany feli­ci­tar-vos les fes­tes quan aquest país no està per fes­tes, però se’m faria encara més estrany (i estic con­vençut que parlo en nom de la majo­ria dels nos­tres lec­tors i espec­ta­dors) que avui parléssim de tor­rons, de cava o de cele­bració en els àpats fami­li­ars sense abans dir-vos que pen­sem en vosal­tres, en els pre­sos i en els exi­li­ats? Com voleu que cele­brem el Nadal sense pen­sar en vosal­tres? Si avui brin­dem, si avui, demà, per Cap d’Any o per Reis brin­dem, ho fem perquè ens sen­tim obli­gats a ser forts i perquè ens hem con­ju­rat que, mal­grat tot, trans­metríem sen­sació de nor­ma­li­tat. I en aquesta anor­ma­li­tat per­ma­nent en què vivim, us voldríem trans­me­tre la nos­tra escal­for amb l’espe­rança que us ser­veixi d’alguna cosa. Sou valents, i ens en sen­tim orgu­llo­sos. Jo –i, insis­teixo, em sem­bla que la majo­ria dels nos­tres lec­tors i espec­ta­dors– estic agraït que hàgiu deci­dit aban­do­nar la vaga de fam, perquè heu de ser forts. Ve un any dur, com­pli­cat, amb tras­llats i amb un judici que serà un infern. I us neces­si­tem forts. Ferms, sòlids i con­sis­tents heu demos­trat que ja hi esteu. Però ara us cal ser forts. Perquè aquest judici serà, sí, una opor­tu­ni­tat per ense­nyar el que passa al món, però serà també un infern. El Suprem con­fir­marà en breu que sereu jut­jats a Madrid, i a finals de gener o prin­cipi de febrer les con­di­ci­ons se us endu­ri­ran. Fa fere­dat, sen­tir el que expli­quen alguns advo­cats. Un tras­llat a Madrid, tres o qua­tre dies a la set­mana amb un munt d’hores davant d’un tri­bu­nal, un entrepà al dia, poques pos­si­bi­li­tats ni de dut­xar-vos entre set­mana, i dies i dies en què hau­reu de sen­tir expli­car un relat fic­tici, dur, ple d’acu­sa­ci­ons, asse­guts al banc i sense poder-hi dir res. Venen temps difícils. Per a tots. I per això, en nom meu (i, insis­teixo, en nom de tots els lec­tors i espec­ta­dors nos­tres), us volia desit­jar, ni que el país no esti­gui per fes­tes, unes bones fes­tes.