OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 26 gener 2017 2.00 h

A LA TRES

L'estil Millo

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Potser és que el nou delegat del govern espanyol, dos mesos després, es comença a sentir còmode en el càrrec

Dos mesos. Dos mesos és el que ha trigat Enric Millo ha treure's la careta. La seva etiqueta de persona dialogant, amable, fins i tot amb sentit de l'humor, que s'havia guanyat a pols mentre era diputat al Parlament, va ser, segur, un dels seus principals mèrits que l'executiu de Rajoy va tenir en compte a l'hora de nomenar-lo nou delegat del govern espanyol a Catalunya. Però nois, el càrrec obliga. Dos mesos després, ahir Millo es va despatxar a gust i va demostrar que, en el fons, pensa igual que la seva antecessora, que no es caracteritzava pas precisament pel seu tarannà dialogant. Ahir, Millo es va posar a l'altura dels Albiols de torn (Albiol és aquell que va dir que “l'independentisme és una forma de vagància que no permet fer res”) i en una mostra de demagògia barata, va servir-se de la mort d'una nena de Blanes per desacreditar la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva havien fet el dia abans a Brussel·les. “Puigdemont es podria dedicar a visitar passadissos d'urgències hospitalàries i a comprar ambulàncies pediàtriques” en comptes d'organitzar actes com el de dimarts, va dir. Podríem arribar a la conclusió que tot plegat són nervis. Però no. Ni els nervis que té l'executiu del PP justifiquen unes declaracions tan desafortunades com aquestes. A Millo, aquestes declaracions el desacrediten. I el desacrediten com a mediador del diàleg que hi ha d'haver entre els govern català i espanyol. El to i les formes no fan honor a l'estil Millo que havíem conegut fins ara. Si la seva feina era (perquè ara ja està clar que no ho és) convertir-se en un pont entre els dos governs, se n'ha anat en orris. I treu tota credibilitat a les afirmacions que ens feia dilluns en una entrevista en aquest diari, quan anunciava que, aviat, el govern del PP farà una o diverses propostes al govern català en un intent d'evitar el xoc. Amb declaracions com les d'ahir, segur, no hi contribueix pas. Potser és que es comença a sentir còmode en el càrrec i el que els deia al principi, que el càrrec obliga. Em costa de creure que es tracti d'una simple relliscada. I em costa de creure que siguin només nervis.