OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 26 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

Ens entretenen?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Si Sánchez volgués de veri­tat una taula de diàleg, a hores d’ara ja l’hau­ria creat

No seré jo qui digui que les reu­ni­ons que l’exe­cu­tiu català i espa­nyol tenen aquests dies no ser­vei­xen de res. Però no em trec de sobre la sen­sació que ens entre­te­nen. Ahir, la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol, Car­men Calvo, es va reu­nir a la seu del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia (que és aquell depar­ta­ment on si et mani­fes­tes al davant t’acu­sen de rebel·lió) amb el seu homòleg català, Pere Ara­gonès, i amb la por­ta­veu del govern, Elsa Artadi. Diuen que la tro­bada es va fer “en un clima cons­truc­tiu” i que van “avançar en la nego­ci­ació de la com­po­sició” de la taula de diàleg polític de par­tits que, diuen, s’han posat d’acord a tirar enda­vant. I jo em pre­gunto: tan com­pli­cat és tirar enda­vant una taula de diàleg, que després d’unes quan­tes reu­ni­ons com la d’ahir encara està tot enca­llat? El govern català reclama que, en aquesta taula de diàleg, s’hi dis­cu­teixi sobre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i que hi siguin pre­sents també els par­tits d’àmbit esta­tal. El gobi­erno, en canvi, diu que això del dret a l’auto­de­ter­mi­nació s’ha de dei­xar de banda i que a la taula de con­versa –perquè a hores d’ara és de con­versa però no pas de nego­ci­ació– hi han de ser exclu­si­va­ment par­tits cata­lans. Ens entre­te­nen. Perquè per tau­les de con­versa exclu­si­va­ment cata­la­nes ja tenim el Par­la­ment i les comis­si­ons que aquesta ins­ti­tució vul­gui crear i, és clar, la cimera de par­tits que el pre­si­dent Torra ja va con­vo­car al novem­bre (i a la qual ni Ciu­ta­dans ni el PP van assis­tir) i que tor­narà a con­vo­car en breu. Si Pedro Sánchez volgués resol­dre de veri­tat la situ­ació, la taula (amb el PP, el PSOE i algun medi­a­dor) ja esta­ria en marxa. A mi em sem­bla que no només, a aquesta nego­ci­ació, Sánchez hi arriba forçat (perquè vol fer temps per veure si li apro­ven el pres­su­post), sinó que, a més a més, no la vol. I, si la vol, no té prou força (ni a casa seva ni a l’arc par­la­men­tari espa­nyol) per tirar-la enda­vant. Tant de bo m’equi­vo­qui, però a les por­tes d’un judici (que ha fet que el mateix Sánchez hagi dit que no pot fer cap pro­posta seri­osa fins a les sentència) a mi em sem­bla que ens entre­te­nen. No sé si uns o tots.