MIRADOR

Joaquim Coll

JOAQUIM COLL

Historiador

Colau, xerrameca i desgovern

@joaquimcoll

La gestió municipal de Barcelona en Comú comença a imprimir un aire de fiasco

Colau, xerrameca i desgovern

RICARD CUGAT

 


DIJOUS, 25 DE FEBRER DEL 2016 - 18:51 CET

L'urbanista Jordi Borja, que va donar suport públicament en les eleccions municipals a Ada Colau, descrivia fa mesos amb cruesa en una entrevista ('El Temps', 18/11/2015) els principals defectes de l'equip de Barcelona en Comú i el colauisme: desconeixement del passat, sectarisme i amiguisme, prejudicis ideològics, creure's en possessió de la veritat i menyspreu als altres grups polítics, particularment una aguda desconfiança en els socialistes. Al costat de tants defectes, Borja subratllava com a coses positives l'extraordinària capacitat comunicadora de l'alcaldessa, la seva intuïció política i ganes d'aprendre.

Doncs bé, superada l'arrencada inicial del mandat, en què la popularitat de Colau va seguir pujant punts gràcies a la seva forta personalitat, la gestió municipal de Barcelona en Comú està demostrant enormes debilitats estructurals que comencen a imprimir-li un aire de fiasco. L'amateurisme en política és saludable, fins i tot exigible, sempre que es refereixi a la genuïna motivació per exercir els càrrecs, i no a la seva idoneïtat o capacitat personal.

La vaga del transport públic durant el Mobile ha posat de manifest que l'organigrama de l'equip municipal no funciona i que la regidora de mobilitat, l'ambientalista Mercedes Vidal, se n'ha desentès perquè no té el perfil adequat. La implicació personal de Colau en l'últim moment, cosa que cap altre alcalde havia fet abans, no només va deslegitimar la direcció de TMB, sinó que va ser incapaç d'evitar el conflicte.

Potser va pensar que sent ella l'encarnació del “rum-rum” de la gent, gràcies al seu passat activista, amb la seva sola presència i algunes promeses doblegaria la decisió de la sindical CGT d'aprofitar de forma maximalista aquest important esdeveniment per millorar els convenis. Malgrat tot, el Mobile es queda perquè les molèsties en el transport han afectat més els barcelonins que la majoria dels 100.000 congressistes. Afortunadament, no hi ha gaires ciutats que puguin oferir un nivell tan alt d'atractius d'un any a l'altre. Però no hauríem de temptar més la sort.

Imagineu-vos què hauria dit Colau d'aquesta vaga si, en comptes de ser alcaldessa, estigués al capdavant de l'oposició. Hauria emfatitzat el que abans deia sobre el Mobile, que era un model de congrés insostenible, i hauria fet un front amb la CUP. Confiem, no obstant, en la seva capacitat d'aprendre i adonar-se que necessita imprimir amb urgència un gir al seu mandat. No pot seguir governant amb només 11 regidors, a base d'anuncis i xerrameca. Barcelona en Comú ha de fer una oferta seriosa al PSC, l'únic soci d'esquerres que, malgrat els molts dubtes que internament suscita aquesta possibilitat, es mostra disposat a entrar en el govern de Colau. Com més trigui, més alt en serà el preu. La vaga d'aquesta setmana l'ha encarit
.