POLÍTICA
BARCELONA - 26 febrer 2016 0.00 h

L'ANC veu blindada l'actuació dels funcionaris en el procés

 Un informe descarta que incorrin en cap delicte si es limiten a complir ordres dels superiors en base a normativa aprovada pel govern i el Parlament

 Això sí, demana precisió en les instruccions

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Ni l'Estat espanyol ni els jutges tenen prou arguments jurídics per buscar les pessigolles als funcionaris catalans mentre duri el procés de desconnexió, per molt que els intentin atemorir amenaçant-los que les seves accions incompleixen la Constitució. Així de clar ho deixa un informe presentat ahir a representants d'entitats, associacions professionals i sindicats, obra de la sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l'administració local de l'ANC, que conclou que l'actuació dels treballadors públics que obeeixi les ordres dels seus comandaments i, en darrer terme, del govern i el Parlament “en cap cas suposarà la comissió d'un delicte”. Per afirmar-ho amb aquesta rotunditat, el document agafa com a base principal la jurisprudència del Tribunal Suprem, amb la intenció que l'implicat sàpiga “si allò que està fent suposa un delicte o no”, destacava el coordinador del text, Joan Anton Font, que sentenciava: “la por només es pot combatre amb informació”.

Això sí, per blindar els funcionaris mentre duri el previsible xoc de normatives i d'administracions, en un període de transició que necessàriament s'endevina breu perquè si no seria “insostenible”, l'informe insta que s'asseguri que la normativa i les instruccions que emanin del poder legislatiu i executiu català siguin “clares, diàfanes i concises”. I és que l'ANC ja avisa que cal estar previngut perquè s'intentarà investigar i perseguir alguns funcionaris i autoritats amb l'obertura de diligències penals prèvies, a fi de generar “por i inseguretat” i predisposar-los a adoptar una “actitud obstruccionista” amb el procés per evitar les multes i sancions d'inhabilitació que preveu el Codi Penal.

Possibles delictes

El document, en tot cas, analitza un per un, per desmentir-los, els diversos delictes penals que es podrien imputar als treballadors públics. Perquè hi hagués prevaricació, la llei determina que hi ha d'haver arbitrarietat i intencionalitat, però si els funcionaris no actuen de manera unilateral, sinó seguint ordres precises i sota l'aixopluc d'una normativa clara, no els poden acusar de res, ja que en tot cas la responsabilitat serà del govern i del Parlament. El mateix raonament anul·laria cap possible acusació d'omissió del deure de perseguir la prevaricació.

Pel que fa als possibles delictes de rebel·lió i sedició, la llei espanyola especifica que només n'hi pot haver si hi ha un alçament “violent” o “tumultuari”, fet que per tant no seria d'aplicació. De fet, això ja era el que denunciava la fiscalia en recórrer contra algunes resolucions municipals de suport a la declaració de ruptura del Parlament del 9 de novembre, que l'Audiència Nacional va desestimar tot just el 8 de febrer passat per als ajuntaments de Premià de Dalt i Igualada.

Desobediència finita

Pel que fa al possible delicte de desobediència a una resolució judicial, l'informe admet que es poden produir casos en què alhora es rebrà una ordre contradictòria d'una autoritat superior. Justament per això, en cap cas correspondrien a l'àmbit penal, a més que no serien vàlides resolucions judicials genèriques, sinó que se n'haurien d'especificar els destinataris un per un. El mateix valdria per a un eventual incompliment d'execucions de sentència del TC. En ambdós casos, això sí, es recorda que deixarien de ser delictes en el moment que l'autoritat judicial espanyola perdés la jurisdicció a Catalunya.

Els Mossos han d'obeir, no jutjar

L'informe també analitza el possible delicte d'abandonament de destí, que afectaria sobretot els Mossos d'Esquadra i les policies locals. En el cas dels Mossos, la llei que els regula deixa ben clar que el comandant “suprem” és el president de la Generalitat. La jerarquia, així, queda clara, tot i que és cert que el codi de conducta especifica també que l'obediència no pot emparar executar ordres que comportin actes “manifestament delictius”. En aquest cas, però, s'entén que si els agents obeeixen els comandaments no anirien contra el codi de conducta ni incorrerien en cap delicte penal, per molt que la norma catalana fos contrària a la Constitució, ja que no els toca a ells jutjar això, i tota responsabilitat seria del legislador i el govern.