LA VERTEBRACIÓ TERRITORIAL

Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Federal, impossible; plurinacional, potser

@Xbrudesala

Justícia social i diversitat de nacions són dues cares de l'única moneda d'Espanya per ser un país de primera


DIVENDRES, 26 DE FEBRER DEL 2016

Ottawa, 900.000 habitants, quarta ciutat del Canadà federal. Canberra, vuitena ciutat d'Austràlia, 350.000 habitants. Washington, 600.000, vint-i-setena ciutat dels Estats Units. Berna és diminuta. Em sap molt de greu pels catedràtics de dret constitucional, però per saber si un país és federal o no, hem de donar un cop a les ciutats abans d'estudiar-ne la constitució. Si la capital política acumula les altres capitalitats, pesa massa, deixa de ser neutral i el país no pot ser federal. Mèxic és un cas flagrant de falsedat. El nom oficial és Estats Units de Mèxic, però no és un país federal sinó molt centralista, ja que la capital té cinc vegades més d'habitants que Guadalajara o Monterrey i concentra totes les capitalitats.

La primera condició del federalisme és la neutralitat de la capital política, que l'àrbitre no jugui, o ho faci en unes condicions que no li permetin aprofitar el poder polític per conquerir la primacia i controlar-ho tot. Si Espanya tingués la més mínima voluntat d'esdevenir federal, estaríem parlant de traslladar la capital política a Ciudad Real. El 1956, els brasilers van desposseir Rio de Janeiro de la capitalitat i van crear Brasília, amb el doble objectiu de disposar d'una capital neutral i desenvolupar el centre del país. Com que Brasília té cinc vegades menys d'habitants que Sao Paulo i tres menys que Rio, el Brasil és federal. ¿I Alemanya? El 1999, la cancelleria i el govern van ser transferits de Bonn a Berlín. Sense aquesta poderós injecció, la Berlín de les avingudes excessives i l'economia en precari es fonia d'inanició als dits dels alemanys. Berlín dobla en habitants Hamburg i en té sis vegades més que Frankfurt, però el Bundesbank és a Frankfurt. Alemanya no té senat sinó Bundesrat o Consell Federal i Berlín no disposa de capitalitat econòmica ni mediàtica. Malgrat el nombre exagerat d'habitants de Berlín, Alemanya és federal.

Ergo, si algun il·lús s'ha deixat posar mai al cap la idea de convertir Espanya en país federal, ja pot córrer a extirpar-se-la del cervell i fer propòsit d'esmena per no deixar-se torna a implantar un monstre de la desraó com aquest. La idea d'una Espanya federal és del tot inviable. I si alguns polítics juguen amb aquesta pilota és per despistar, només per despistar. Mentre Madrid no perdi la meitat de les capitalitats que acumula, que són totes, la radicalitat de les vies de comunicació i una part de població, Espanya serà centralista. I alerta, que això no la fa inviable, perquè són nombrosos els països centralistes que funcionen. Ni vol dir que no hagi de buscar cuita-corrents un acord amb Catalunya que accepti l'estat propi a canvi d'evitar la ruptura.

No es pot centralista i federal. Però és pot ser centralista i plurinacional, com el Regne Unit. També federal i amb la identitat dominant assimilacionista, com va ser el Canadà fins fa uns decennis. O federal i plurinacional, com el Canadà d'avui.

La idea de Podem i els nostres comuns sobre la plurinacionalitat, amb reconeixement de sobirania a Catalunya és la bona. Encara més, i disculpin la contundència, l'única viable si es vol evitar la independència. Ara bé, passar de l'assimilacionisme a l'assumpció i defensa de la plurinacionalitat, és com girar el mitjó dels gens i de la història. El Canadà ho va fer. Aquesta capacitat de transformació explica per què el Canadà és un dels països més rics i més equitatius del món. L'Espanya d'avui no està en condicions d'imitar el Canadà, perquè les elits dominants prefereixen que sigui un país de segona i es mantingui a la cua europea en justícia social. Potser la del futur, canviarà. Dependrà sobretot de dos factors. Un, les noves generacions, educades en la cultura del respecte al pluralisme. I dos, la voluntat de la majoria dels catalans per disposar d'un estat que vagi a favor de la pròpia nació, sigui independent, associat o compartit.

Darrere de la polèmica del referèndum i el dret a decidir dels catalans no s'hi amaga la falsa qüestió del federalisme, sinó la plurinacionalitat i l'estat propi. Per això Podem no pot beneir un pacte PSOE-C's que es proposa mantenir l'status quo del bipartidisme i com a molt maquillar en comptes de transformar. I per això, la justícia social i la pluralitat de nacions són dues cares de la mateixa moneda, l'única moneda de canvi de què disposa Espanya per ser un país de primera. Per això, perquè el PSOE rebutja aquesta moneda, Pedro Sánchez ja ha fracassat. I per això mateix, perquè tots dos la rebutgen, el PP i el PSOE acabaran trobant una fórmula per governar en comandita i maquillar l'immobilisme. Quatre anys més. De moment
.