POLÍTICA
BARCELONA - 26 març 2019 2.00 h

Cap acusació a Sànchez i Cuixart

 Un capità de la Guàrdia Civil qualifica d’“esperpèntic” que l’expresident de l’ANC participés en la seguretat del 20-S a Economia, però admet que hi intervenien Mossos

 Marchena el renya per la desmemòria

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

L’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez, i el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, van lide­rar i ani­mar la mobi­lit­zació ciu­ta­dana per mos­trar el seu rebuig als escor­colls al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia per escapçar l’1-O, el 20 de setem­bre del 2017, però no van ins­ti­gar a inter­rom­pre aquest man­dat judi­cial, encar­re­gat a la Guàrdia Civil, que no va pre­veure la neces­si­tat d’un dis­po­si­tiu de segu­re­tat espe­cial davant la mul­ti­tud de per­so­nes que s’hi con­cen­tra­ria, al final unes 40.000, i amb el pre­ce­dent dels moguts escor­colls a Ter­rassa del dia ante­rior. És la con­clusió que s’extreu de la decla­ració d’ahir dels dos res­pon­sa­bles del cos armat en els escor­colls a Eco­no­mia, els quals no van poder deta­llar ahir, en el judici al Tri­bu­nal Suprem, cap il·lega­li­tat comesa per Sànchez i Cui­xart. Només van mos­trar la seva sor­presa perquè el pri­mer pro­po­sava a la comi­tiva judi­cial fer un pas­sadís de volun­ta­ris de l’ANC, que es va inter­pre­tar com que “tenia poder sobre la massa”. La comi­tiva judi­cial va poder fer la seva feina, tot i que no va poder sor­tir fins a les tres de la mati­nada de l’edi­fici, i cap agent va resul­tar ferit. Per aquests fets, els dos líders civils fa un any i cinc mesos que són a la presó.

Espe­ro­nat pel fis­cal Javier Zara­goza, el capità de la Guàrdia Civil, amb el numero d’iden­ti­fi­cació C57393S, que diri­gia el dis­po­si­tiu judi­cial en els escor­colls, va qua­li­fi­car d’“esperpèntic” que Sànchez pro­posés el pas­sadís de volun­ta­ris per on pas­sar els tres detin­guts, men­tre –asse­gu­rava– la inten­denta dels Mos­sos, Teresa Laplana —pro­ces­sada per sedició a l’Audi­en­cia Naci­o­nal per aquests fets—, “assen­tia”. Va sos­te­nir que la seva decla­ració era “objec­tiva”, que no va per­me­tre a la comi­tiva sor­tir d’Eco­no­mia perquè hi veia perill, i va afe­gir: “Una mossa ens va dir que si sortíem, amb cai­xes i uni­for­mats, ens mat­xu­ca­rien.”

A pre­gun­tes de les defen­ses, però, el lla­vors tinent ascen­dit a capità va adme­tre que la coor­di­nació de segu­re­tat la man­te­nia amb els Mos­sos, que a la zona hi havia vuit agents uni­for­mats, que van aparèixer agents de la uni­tat de medi­ació, i que el seu supe­rior es coor­di­nava amb els supe­ri­ors de la poli­cia cata­lana. És a dir, que els Mos­sos, tot i que no els havien aler­tat de la qua­ran­tena d’escor­colls a Cata­lu­nya per con­tro­lar l’ordre públic, van res­pon­dre.

El capità va adme­tre que al mig­dia hi havia tants ciu­ta­dans con­cen­trats a la ram­bla Cata­lu­nya que va orde­nar que no hi tras­lla­des­sin els acu­sats, i es va quei­xar que es van fer els escor­colls sense la seva presència, mal­grat que la llei ho per­met si hi ha la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia. El pre­si­dent de la sala, el magis­trat Manuel Marc­hena, va aler­tar el capità que estava sota jura­ment, davant la seva sob­tada des­memòria i després de rei­te­rats “no ho recordo”, quan les defen­ses li feien pre­gun­tes excul­patòries, com ara si recor­dava quan Sànchez va anar-li a dir que des­con­vo­ca­rien la pro­testa a les dotze de la nit. De Cui­xart, només va saber dir que es va reu­nir un cop amb ells a la nit. I no es va obli­dar de dir que va veure els dos Jor­dis enfi­lats al cotxe de la Guàrdia Civil.

Més sin­cer va ser el tinent de la Guàrdia Civil, amb número B35974S, res­pon­sa­ble de la segu­re­tat de la comi­tiva, amb deu agents. No obs­tant això, per pri­mer cop va asse­gu­rar en el judici que els con­cen­trats “els tira­ven bote­lles, insul­ta­ven i es posa­ven la mà al coll”. L’advo­cat Jordi Pina, indig­nat, va reque­rir-li quants dels agents que eren a la porta van resul­tar ferits, de les 8 del matí a les 12 de la nit, i va res­pon­dre que “cap”.

El tinent va reconèixer que Sànchez, amb qui va par­lar força, no li recri­mi­nava res ni actu­ava amb dol, sinó amb “com­pa­nyo­nia”. El tinent també va con­tra­dir el gene­ral de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, que havia decla­rat al Suprem que les armes dels cot­xes eren de bales de goma, i ell va asse­gu­rar que eren dues armes llar­gues de foc real. El pena­lista Xavier Melero hi va tocar de mig a mig quan el tinent li va adme­tre que amb 40.000 per­so­nes no hau­ria ser­vit de res cap pas­sadís de la bri­gada mòbil dels Mos­sos i que el que “calia pri­mer era des­con­vo­car” la mani­fes­tació.

D’altra banda, el govern francès va afir­mar ahir que a França “no li cor­res­pon inter­fe­rir en pro­ce­di­ments judi­ci­als en curs” com el de l’1-O ni en la situ­ació a l’Estat espa­nyol. Així ho recull un comu­ni­cat fet públic pel Minis­teri d’Afers Estran­gers francès, després que 41 sena­dors han sig­nat un mani­fest pel “res­pecte dels drets i lli­ber­tats fona­men­tals a Cata­lu­nya” dema­nant la inter­venció de França i la UE per “res­ta­blir les con­di­ci­ons per al diàleg”. En el comu­ni­cat, el govern francès expressa la “plena con­fiança en la democràcia espa­nyola per dur a terme un diàleg polític pacífic, res­pec­tant la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal.

LES XIFRES

30
metres
i no 300, com va dir un guàrdia civil, hi havia entre la porta d’Economia i la Gran Via per fer el passadís.
22
hores
es van acabar els escorcolls i l’abocament dels ordinadors a Economia. La comitiva judicial va sortir-ne a les 3.

Arxivat el cas del mecànic de Reus

El jutjat d’instrucció 3 de Reus ha arxivat la causa contra un mecànic de Reus per un delicte d’odi, per haver-se negat a arreglar el cotxe d’una agent de la policia espanyola després de l’1-O. El jutge afirma que “no hi ha elements que permetin incloure les manifestacions de l’investigat, amb independència de la intolerància i hostilitat que reflecteixen, en el delicte d’odi”, i cita el TSJC, que exclou les forces de seguretat com a víctimes d’odi.