POLÍTICA
GIRONA - 26 abril 2019 2.00 h

JxCat es reivindica com el vot que més molesta a Madrid

 La sala de cambra de l’Auditori de Girona queda petita per aplegar el nombrós públic assistent a l’acte de final de campanya

 Hi intervé el president Torra i s’emeten les gravacions de presos i exiliats

URE COMAS - GIRONA

“Som els que fem més por a Espa­nya perquè som els del sí. El sí a tot. El sí al dret a deci­dir, el sí al referèndum, el sí a la inde­pendència.” Amb aques­tes parau­les, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, com també ho havien fet la resta de ponents, rei­te­rava ahir que el vot a Junts per Cata­lu­nya (JxCat) és el que més molesta a Madrid. També el can­di­dat al Congrés per Girona, Jaume Alonso-Cue­vi­llas, ho va rei­te­rar: “L’ene­mic públic número 1 és Puig­de­mont i, per tant, què els farà més ràbia a La Zar­zu­ela, a La Mon­cloa, al car­rer Fer­raz, al car­rer Génova...? Doncs que gua­nyi la gent que estem amb el pre­si­dent Puig­de­mont”, va dir el can­di­dat en un dis­curs car­re­gat d’iro­nia i de sen­tit de l’humor que va fer riure en més d’una ocasió un públic entre­gat que va aplau­dir rei­te­ra­da­ment els can­di­dats i que, en més d’una ocasió, es va posar dem­peus. Així, per exem­ple, es van aixe­car quan va aparèixer per vide­o­con­ferència el can­di­dat al Senat Jami Mata­mala, a l’exili. El diàleg man­tin­gut entre Mata­mala i l’excon­se­llera soci­a­lista Marina Geli va ser­vir per evi­den­ciar que dues per­so­nes que s’havien reti­rat de la política havien deci­dit aban­do­nar la seva “zona de con­fort” per tor­nar-hi. “M’he pas­sat a la inde­pendència perquè penso que és la millor manera de ser­vir els set mili­ons i mig de cata­lans. Des del patri­o­tisme social”, va dir Geli.

Un altre dels moments àlgids de l’acte de clo­enda va ser la inter­venció de Car­les Puig­de­mont, amb un mis­satge gra­vat, que va insis­tir en la neces­si­tat de votar JxCat: “Si algú fa nosa, som nosal­tres”, va dir Puig­de­mont. En aquest sen­tit, Puig­de­mont va afir­mar que el 28-A no es tracta d’un ple­bis­cit sobre Pedro Sánchez, sinó que el que està en joc és la cul­tura de l’1-O con­tra la cul­tura del 155”. El pre­si­dent a l’exili també va recor­dar als assis­tents la importància d’anar a votar: “Aju­deu a convèncer els inde­ci­sos, que n’hi ha.” I no es va obli­dar d’un PSOE “que no ha aban­do­nat l’onada repres­siva”.

Quim Torra tam­poc va estal­viar les crítiques als soci­a­lis­tes, dels quals va recor­dar el suport del PSOE al 155 i lla­vors hi va afe­gir: “Si no hi ha res­pecte pel dret a l’auto­de­ter­mi­nació del poble de Cata­lu­nya, nosal­tres no inves­ti­rem el pre­si­dent d’Espa­nya.” El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat també va con­si­de­rar que JxCat forma part del 80% dels cata­lans que no volen judi­ci­a­lit­zar la política, però també del “més del 80% de cata­lans que ja no con­si­de­ren la monar­quia espa­nyola com una ins­ti­tució pròpia”. I, en aquest sen­tit, Torra va agrair a l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, la posició d’aquesta ciu­tat vers la monar­quia. A l’acte de clo­enda, no hi van fal­tar els par­la­ments de Madre­nas i d’altres mem­bres de les llis­tes; però, sens dubte, els que es van empor­tar els aplau­di­ments més llargs, de gai­rebé tres minuts, van ser els pre­sos i els exi­li­ats quan van aparèixer en un vídeo.