POLÍTICA
BARCELONA - 26 abril 2019 2.00 h

Les defenses exhibeixen la Catalunya pacífica i plural

 Membres de patronals, sindicats i de l’Ajuntament de Barcelona descarten que el Diplocat defensés el procés

 “L’1-O va ser l’acció de desobediència civil més gran d’Europa”, sostenen tres activistes

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els dis­set tes­ti­mo­nis esco­llits ahir per les defen­ses dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans van evi­den­ciar, en el judici al Tri­bu­nal Suprem, la Cata­lu­nya plu­ral i pacífica, que tam­poc es va esquer­dar la tar­dor del 2017. Qua­tre repre­sen­tants d’ins­ti­tu­ci­ons inte­grants del Diplo­cat van expli­car als set magis­trats que aquest con­sorci publi­co­pri­vat fa “diplomàcia pública no gover­na­tiva” i que el seu foment de debats i visi­tes és obert a totes les ide­o­lo­gies, no només a la inde­pen­den­tista. Dos catedràtics que van par­ti­ci­par en el Lli­bre Blanc de la Tran­sició Naci­o­nal, encar­re­gat pel govern de Mas el 2015, van des­ta­car-lo com un docu­ment jurídic, no pas com un full de ruta cri­mi­nal, com sosté la fis­ca­lia. I tres acti­vis­tes d’En Peu de Pau van expo­sar la riquesa del movi­ment asso­ci­a­tiu català, que sem­pre ha estat pacífic, i van asse­nya­lar que “l’1-O va ser l’acte de deso­bediència civil més impor­tant d’Europa”, en parau­les del dipu­tat d’ERC Ruben Wagens­berg i de l’exdi­pu­tat de la CUP David Fernàndez, tots dos mem­bres d’aquesta pla­ta­forma, cre­ada el 18 d’octu­bre del 2017.

Antoni Millet, de la Fede­ració de Cai­xes d’Estal­vis; Daniel Gar­cia, exse­cre­tari gene­ral de la UGT, i el pri­mer tinent d’alcalde de Bar­ce­lona, Gerardo Pisa­re­llo, van expli­car les moti­va­ci­ons d’aques­tes ins­ti­tu­ci­ons per for­mar part del Diplo­cat, dis­solt pel 155 i que recent­ment es torna a reac­ti­var perquè “no es va pro­duir cap des­vi­a­ment des­lle­ial”, segons va mani­fes­tar el càrrec muni­ci­pal de Bar­ce­lona en Comú. Els catedràtics Enoch Albertí i Joan Vintró van mani­fes­tar al tri­bu­nal que el Lli­bre Blanc és un informe seriós de pos­si­bi­li­tats d’enge­gar un procés refe­ren­dari en el marc cons­ti­tu­ci­o­nal i també per la via uni­la­te­ral, com va pas­sar al Que­bec. De forma sob­tada, i sense dei­xar aca­bar l’expo­sició a Albertí, el pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena, va tit­llar d’“insult al tri­bu­nal voler-li donar una lliçó d’un cons­ti­tu­ci­o­na­lista”. El pena­lista Benet Sale­llas, de l’equip de defensa de Jordi Cui­xart, va adme­tre que les res­pos­tes podien con­ver­tir el tes­ti­moni en una peri­cial, però amb rotun­di­tat va negar que es volgués fal­tar al tri­bu­nal.

A qui no va inter­rom­pre Marc­hena va ser a l’exdi­pu­tat de la CUP, el peri­o­dista David Fernàndez, que, a pre­gun­tes del mateix Sale­llas, va asse­gu­rar que era ben cons­ci­ent que l’1-O desobeïa una ordre del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal: “Vaig exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i men­tre es con­si­deri un delicte, seré rein­ci­dent.” El fis­cal Jaime Moreno va pre­gun­tar als tres mem­bres d’En Peu de Pau si donar cops de peu i insults era el que ense­nya­ven als tallers i Jordi Arma­dans ho va negar amb fer­mesa. Fernàndez va adme­tre haver donat tallers de resistència pacífica i va sos­te­nir que “l’1-O més de 2,3 ciu­ta­dans van demos­trar que el poder de reunió de la gent va impe­dir el segrest de les urnes”.

L’alcal­dessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Ayme­rich, sena­dors d’ERC i tre­ba­lla­dors de vice­pre­sidència van rela­tar un 20-S “tran­quil i fes­tiu” davant l’edi­fici d’Eco­no­mia, a més de refer­mar els valors democràtics i paci­fis­tes d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva.

Contra la fiança de 5,8 milions, duplicada al Suprem

Quinze dels 30 càrrecs públics, funcionaris i empresaris processats per haver organitzat l’1-O han de presentar-se avui davant la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que els comunicarà els càrrecs contra ells pels delictes de desobediència, malversació de fons, prevaricació i falsedat documental i els demanarà si volen declarar, que en alguns casos faran perquè fins ara s’hi havien negat. Tots han presentat recurs al jutjat contra el relat acusatori, i segurament s’elevarà a l’Audiència de Barcelona en no haver-se modificat. A més, els advocats dels disset acusats de malversació han presentat un recurs contra la fiança de 5,8 milions d’euros per les despeses de l’organització de l’1-O que la magistrada ordena que abonin de forma solidària aquest mes de maig. Els penalistes Judit Gené, Ramon Setó i David Aineto exposen a la jutgessa que les suposades despeses generades pel referèndum van ser xifrades pel Suprem en 2,1 milions i allà es va dipositar la fiança, reclamació que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat han traspassat al Tribunal de Comptes. Hi afegeixen que demanar dos cops el mateix i fins i tot més quantitat pel mateix “és una duplicitat” insòlita, i que en aquest procediment no l’han reclamat les acusacions. Com que aquests recursos no paralitzen l’exigència de la fiança, s’ha fet una crida a la ciutadania per col·laborar en la caixa de solidaritat creada.