OPINIÓ
26 abril 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Banderes

IMMA MERINO

S’estan dient tan­tes coses infa­mes en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral que no sé pas per on començar i segu­ra­ment no sabré com aca­bar. Tan­ma­teix, em diuen que no comenti res sobre els mis­sat­ges (con­ce­buts a la manera d’anun­cis publi­ci­ta­ris que volen fer forat amb la repe­tició) dels polítics del PP i de Ciu­da­da­nos. M’ho diuen amb la idea, pos­si­ble­ment encer­tada, que el mer fet de par­lar-ne, encara que sigui d’una manera crítica, és con­ce­dir-los importància. De fet, pot­ser jo també ho penso, en la mesura que crec que no se’ls ha de dir res (ni fer res) quan van a deter­mi­nats llocs. Només cal que se’ls digui “fora” perquè deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació par­lin d’asset­ja­ment o d’escarni, insi­nu­ant-se sem­pre un com­por­ta­ment vio­lent. És clar que segu­ra­ment ho farien igual. El cas és que, entre totes les coses que ha arri­bat a dir Caye­tana Álva­rez de Toledo, cauré en la temp­tació de comen­tar la sig­ni­fi­cació que atri­bu­eix a la ban­dera espa­nyola: lli­ber­tat, igual­tat, fra­ter­ni­tat.

No revelo res en recor­dar que la lli­ber­tat, la igual­tat i la fra­ter­ni­tat són valors pro­cla­mats per la Revo­lució Fran­cesa i que, a par­tir d’aquí, supo­sa­da­ment estan sim­bo­lit­zats pels colors de la ban­dera de la República Fran­cesa: el blau, el blanc i el roig, de manera res­pec­tiva. Podem posar en qüestió que tals valors s’encar­nin real­ment en la soci­e­tat fran­cesa. Com també en qual­se­vol altra república. La lli­ber­tat, la igual­tat i la fra­ter­ni­tat s’han con­ver­tit en una aspi­ració huma­nista. Allò que resulta espe­ci­al­ment irri­tant és que, fins i tot a banda de la broma de rela­ci­o­nar-los amb la ban­dera espa­nyola, una política de dre­tes se’ls posi a la boca. Això perquè forma part dels que defen­sen la lli­ber­tat per aca­pa­rar diners que fa impos­si­ble la igual­tat i la fra­ter­ni­tat. Tan­ma­teix, la can­di­data del PP es fa seu el jaco­bi­nisme en part deri­vat de la Revo­lució Fran­cesa, però ori­gi­nat en l’abso­lu­tisme monàrquic: un estat on les diferències es dilu­ei­xen per crear ciu­ta­dans iguals i lliu­res. Una men­tida amb la qual coin­ci­deix amb Manuel Valls (i tants d’altres) que afirma que el naci­o­na­lisme és el pit­jor dels mals. Els donaré la raó exem­pli­fi­cant-ho amb el francès i l’espa­nyol, que han eli­mi­nat o inten­tat eli­mi­nar les diferències cul­tu­rals, que han desen­vo­lu­pat polítiques colo­ni­als, que s’han embar­cat en tota mena de guer­res.