OPINIÓ
26 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

Campanya de buits

ANDREU PUJOL
L’extrema dreta és un perill real, no ho nega­rem pas, però el més gran perill seria dila­pi­dar el capi­tal acu­mu­lat per l’inde­pen­den­tisme

Fina­litza una cam­pa­nya elec­to­ral que, com una escul­tura de Subi­rachs, ha estat més mar­cada pels buits que pels plens. Tots els debats elec­to­rals, les enques­tes i els tren­ca­clos­ques dels pac­tes poste­lec­to­rals s’han fet espe­cu­lant amb la pos­si­ble repre­sen­tació d’una extrema dreta que és com un fan­tasma: no la veiem gaire però notem la seva presència. Encara no té dret a quota de pan­ta­lla, però tot­hom dona per fet que entrarà amb potència a les cam­bres legis­la­ti­ves espa­nyo­les. Aquest és un buit que tot ho omple i ho con­di­ci­ona. A alguns els genera l’hor­ror vacui, la por al buit que sen­tien els artis­tes del bar­roc. A d’altres, l’espe­rança de tro­bar-hi l’espai per mani­o­brar amb la marxa enrere. L’altre buit de la cam­pa­nya és el dels can­di­dats tan­cats a la presó, que no han pogut ser als debats, ni als mer­cats salu­dant boti­gue­res, ni pen­jant car­tells el pri­mer dia a mit­ja­nit. Han pogut ser, això sí, els autors dels lli­bres més venuts per Sant Jordi i una imatge a través d’una pan­ta­lla en els mítings. Diu­menge, a l’hora d’anar a votar, tots hi ani­rem amb aquests dos buits ben pre­sents. Un dels perills d’aquests comi­cis, ara que fa poc que els forats negres han esde­vin­gut notícia, és que l’un acabi engo­lint l’altre. La por para­litza i ens fa con­ser­va­dors. Els fan­tas­mes, el Papus i l’Home del Sac són eines efi­ca­ces, ja sigui perquè facis cas als pares i et ren­tis les dents abans d’anar a dor­mir o perquè votis el PSC i aca­bis tro­bant-te Ciu­ta­dans a la vice­pre­sidència tal com vol l’Ibex 35. L’extrema dreta és un perill real, no ho nega­rem pas, però el més gran perill seria dila­pi­dar el capi­tal acu­mu­lat per l’inde­pen­den­tisme en un atac de pànic. D’aquí a un parell de dies pot ser que el can­gueli a un 155, para­do­xal­ment, pro­du­eixi amnèsia amb un PSOE que ja va votar a favor d’apli­car-lo i torni a ser pri­mera força a Cata­lu­nya. O bé l’inde­pen­den­tisme pot tenir els millors resul­tats obtin­guts mai en unes elec­ci­ons espa­nyo­les i fer un cop de puny sobre la taula.