El que es veu i el que no

La Vanguardia en català | 26/05/2015 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro


De la nit de l'escrutini, em quedo amb una frase un pèl críptica de Xavier Trias. L'alcalde sortint va dir que el resultat de CiU "obliga a reflexionar i veure com a partit com revertim la situació". Suposo que el doctor es referia al paper de la federació a la capital de Catalunya, però la necessitat de reflexió és ampliable al conjunt del país, tot i que la formació nacionalista -malgrat perdre suports- continua sent la força més votada, la que té més regidors i alcaldes, i la que presidirà les quatre diputacions. CiU només ha governat el cap i casal els darrers quatre anys, però tenia coll avall que podria mantenir la direcció d'aquesta institució. Perdre Barcelona pesa negativament en tot l'univers convergent, sobretot perquè va acompanyat d'altres fenòmens, alguns dels quals són sota la superfície.

Per exemple, és visible que la majoria d'alcaldes de CiU revaliden però no es veu tant que, en diverses localitats, s'escurça la distància entre la federació i els partits que queden en segon i tercer lloc. D'altra banda, es veu clarament que els convergents perden posicions a l'àrea metropolitana però costa més de veure que, al primer cinturó (i en punts de la costa tarragonina), hi ha un transvasament de vots cap a C's, dada que em ratifica algun dirigent local. Per acabar d'afegir -hi complexitat, podem veure que, en comarques del segon cinturó i del rerepaís, ERC pesca entre antics votants de CiU però no es veu tant que la federació té dificultats per penetrar en el jovent. El resum és diabòlic: CiU perd algunes paperetes per ser sobiranista i en perd també (moltes més) per no ser-ho prou. Hi ha coses que es veuen i coses que potser no es volen veure. En aquest sentit, hi ha qui afirma -quadres territorials- que durant aquesta darrera campanya no s'ha treballat com calia els municipis metropolitans més difícils.

Per damunt de tot, la marca CiU està molt desgastada i això ho repeteixen, sobretot, els millors alcaldes de la federació, que han hagut de fer campanya una mica al marge de les sigles. Aquest desgast té a veure amb el fet de governar la Generalitat, amb les retallades i amb la confessió de Jordi Pujol i l'espectacle posterior. Si es té tot això present, els vots aconseguits ara per CiUno deixen de ser molts. Aquest paisatge de febleses queda compensat-en part- per dos factors: la solidesa d'un bon grapat d'alcaldes joves i la figura de Mas. Com que el president és molt conscient que el gran actiu de CiU és, avui per avui, la seva credibilitat, no ajornarà les ­eleccions del 27-S, com alguns voldrien. Fer-ho seria abonar els prejudicis -repetits­ interessadament per alguns- segons els quals el líder del partit ­sobiranista més gran acabarà fent marxa enrere.