GEOMETRIA VARIABLE

JOAN TAPIA

Periodista

Artur Mas i les lliçons del 24-M

@joantapia00


DIMARTS, 26 DE MAIG DEL 2015

El 24-M ha sigut una sacsejada. A Espanya el PP ha baixat 12,5 punts, fins al 27%, i el PSOE, que ha obtingut un 25%, se li acosta. Hi pot haver tomb, però el PSOE tampoc ha pujat, sinó que ha baixat menys (2,7 punts).

El PP i el PSOE segueixen sent els dos grans partits, però l'alcaldia de Madrid anirà a Manuela Carmena, recolzada per Podem, a pesar d'haver tret un regidor menys que Esperanza Aguirre. Aquesta dada, més el possible desnonament del Partit Popular als ajuntaments de Saragossa (per Podem), València (per Compromís) i Sevilla (per PSOE) és la prova d'un canvi rellevant que necessitarà pactes d'esquerres.

A Catalunya, CiU (666.000 vots) segueix sent el primer partit, i el PSC (508.000), el segon. Però tots dos perden força respecte a les municipals del 2011. En el total de Catalunya CiU baixa 6,62 punts, fins al 21,5%, i el PSC, 8, fins al 17,1%. Però la dada revolucionària és que Xavier Trias, després d'un sol mandat, perd l'alcaldia de Barcelona davant la indignada Ada Colau. I el PSC es clava una gran castanya i queda relegat a cinquena força. Només aconsegueix la segona posició catalana per la fortalesa dels seus alcaldes metropolitans i per casos com el de Josep Mayoral (Granollers), que puja fins al 43% del vot.

Però CiU i PSC reculen mentre pugen tots els partits de protesta contraris al «competitiu consens catalanista» que va durar des del 77 fins a la sentència de l'Estatut: els independentistes desacomplexats d'Esquerra Republicana i els al·lèrgics al sobiranisme de Ciutadans (set punts més cadascun), els revolucionaris de la CUP (5 punts) i l'aliança ICV-Podem que s'emporta el trofeu de Barcelona amb el triomf (espectacular, però molt curt i amb problemes de governabilitat) d'Ada Colau.

Anem tant a Espanya com a Catalunya a un mapa polític més plural, més complex i amb més problemes de governabilitat. El País va publicar ahir una projecció del resultat de les municipals en les pròximes legislatives (exercici arriscat però interessant) i el Parlament que en sortia donava una Espanya ingovernable, molt similar a la de la recent enquesta d'EL PERIÓDICO, amb el Partit Popular com a primer partit però a distància sideral de la majoria absoluta. Vaig advertir d'aquest risc al Geometria Ciutadana de diumenge passat.

Plantejament aventurat

A Catalunya el principal a curt termini és veure els efectes del 24-M en el procés independentista i saber si es mantenen les eleccions anticipades del 27-S. És el president el que té la facultat (i la responsabilitat) de decidir. Però hi ha tres dades rellevants. Primer, com ell mateix va dir divendres, perdre Barcelona és greu «per al procés». Segon, els dos partits que més han pujat en aquestes eleccions són ERC i Ciutadans. Tercer, el desastre de Convergència i Unió a l'àrea metropolitana (cinquena força a Badalona, setena a l'Hospitalet, cap regidor a Cornellà, Santa Coloma o Viladecans) fa molt aventurat plantejar unes eleccions plebiscitàries que no generin divisions. I el més probable és que el Parlament resultant fos ingovernable. Poc capaç.

Els incondicionals diuen que la suma de CiU i ERC aconsegueix el 38% enfront del 36% de fa quatre anys, abans de la gran eclosió de l'11-S del 2012. Si hi sumem la CUP, se salta del 38,3 al 45%. Però aquesta suma s'aconsegueix només per l'increment de la CUP i amb el descens de CiU. ¿Aquesta Catalunya seria el nou estat de la UE tipus Holanda del sud amb què fantasiejava no fa gaire Artur Mas? I assegurar que es passarà del 45 al 51% té bastant d'acte de fe. Sense oblidar que aquest somiat 51% no és tampoc màgic. ¿I si en les legislatives espanyoles, dos mesos després, surt una altra majoria
?