Cultura | Les institucions acullen amb expectació i cautela el canvi a l'Ajuntament

La cultura de Colau

Barcelona en Comú aposta per la democratització dels equipaments

Edició impresa Cultura | 26/05/2015 - 02:00h


Teresa Sesé | Maricel Chavarría | Justo Barranco


Una imagen en frente del Liceu de las diferentes culturas que se cruzan cada día en Barcelona


L'arribada a l'alcaldia de Barcelona de l'activista Ada Colau, al capdavant de la plataforma ciutadana Barcelona en Comú, obre un període transformador en la manera de fer política a la ciutat que sens dubte tindrà també el seu reflex en la dinàmica cultural i el fun­cionament de grans equipaments, com el Macba, el model de gestió del qual és qüestionat. Una de les mesures que ja ha anunciat en aquest sentit és la reforma dels seus òrgans de govern per garantir que, a més de la Fundació Macba i les administra­cions consorciades, hi hagi representants del sector cultural i de la ciutadania. Aquesta mesura s'inscriuria dins d'un ampli "pla de gestió comunitària", segons va anunciar la mateixa Colau en la recta final de campanya, que inclouria tots els equipaments culturals i centres cívics. El referent seria el model ja existent a l'Ateneu Popular Nou Barris.

La promesa de Barcelona en Comú és la d'una cultura participativa, transparent i en obert. Cal veure com es tradueix en la realitat i si serà capaç de vèncer les inèrcies institucionals, però aquesta voluntat, argumenten, està ja en l'ADN d'un programa elaborat per un ampli equip de col·laboradors després de cinc mesos de trobades sectorials en què han participat més de cinc-cents professionals i treballadors del sector. En el projecte hi participen gestors com Berta Sureda, actualment en el Reina Sofia, o cineastes com Mar Coll, així com un ampli grup de representants d'altres àmbits del món cultural com Óscar Abril Ascaso, Javier Rodrigo, Marcelo Expósito o José Luis de Vicente.

A més de la "democratització" dels patronats dels grans centres, una altra de les actuacions preferents de Barcelona en Comú, apunta Javier Rodrigo, és la transformació del Consell de la Cultura en un autèntic òrgan mixt de decisió vinculant de les polítiques culturals de l'Ajuntament. Creat el 2007, el seu Comitè Executiu està format principalment per representants de l'àmbit cultural i actualment la seva funció, de caràcter prescriptiu, es limita de fet a proposar els jurats dels premis Ciutat de Barcelona, i a participar en l'adjudicació de les subvencions. A partir d'ara no només serà vinculant sinó clau en la política cultural de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i comptarà així mateix amb participació ciutadana.

"No volem imposar un canvi radical, sinó veure el que ja existeix i reforçar-ho", matisa Rodrigo, que posa l'exemple dels centres cívics, infraestructures de proximitat que es veuran potenciades, "intentant que tinguin un diàleg més estret amb el territori i que les associacions i entitats no només siguin usuaris, sinó que puguin programar i dissenyar activitats". Pel que fa a l'Icub, ­considera que hauria de ser un òrgan molt més transversal que afavoreixi el teixit cultural de ­base i connecti també amb altres àmbits i ­àrees que tenen a veure amb la qualitat de vida dels ciu­tadans, des de l'educació a l'urbanisme o la tecnologia i les tradicions ­populars.

El partit guanyador de les eleccions municipals a Barcelona vol vetllar també per la transparència en l'elecció dels càrrecs de direcció de les institucions públiques, que s'han de realitzar "sota rigorós concurs públic", i revisarà la concessions de centres cívics, museus i altres equipaments a empreses privades, per tal de reintroduir la gratuïtat i accessibilitat d'aquests espais. Un altre punt fonamental, conclou Rodrigo, serà la revisió de les condicions laborals de contractació en institucions culturals (Macba, gestió del Castell de Montjuïc, MNAC, Museu Picasso) amb l'objectiu d'evitar les actuals situacions de precarització, "un dels grans problemes amb què s'enfronten avui bona part dels treballadors de la cultura".

En l'ordre pràctic, un dels projectes ja anunciats que ensope­garà amb els nous gestors municipals serà el museu Woody Allen, que promou Mediapro a l'edifici de l'antiga Llotja del carrer Avinyó. Segons Rodrigo, la ciutat no pot perdre un espai emblemàtic i proposen la seva reconversió en "un hub d'educació artística i de disseny".

Des de les institucions culturals ahir es vivien amb cautela els possibles canvis que comportarà l'arribada dels nous inquilins a la Casa Gran. Des del sector operístic, una de les qüestions que suscita més inquietud és si el Liceu continuarà sent defensat com el principal referent cultural de Barcelona al món o si pesarà massa el seu passat de feu burgès. Pel conseller Mascarell, "les coses ja no es poden mesurar d'aquesta manera: el Liceu és un símbol de 150 anys d'història i de totes les vicissituds socials d'aquest país, i sobretot és un símbol de com s'ha anat ampliant la democratització de la cultura. Una cultura es configura des del talent creatiu de la gent i el suport d'unes institucions, i en el Liceu sempre ha prevalgut la importància de la institució. Estic segur que continuarà sent així".

Des del Liceu es mostren convençuts que la institució estarà per sobre dels interessos partidistes. "El Liceu és un interès de Barcelona: una ciutat que de debò vol ser referent cultural al món és una ciutat amb òpera i amb teatre d'òpera de referència a nivell internacional. I tots els partits que es presentaven a les eleccions van manifestar aquesta voluntat de ser referent cultural", apunta el director general del teatre, Roger Guasch. "Segur que els nous representants de l'Ajuntament en el patronat de la Fundació del Gran Teatre compartiran aquest esperit", afegeix.

L'Auditori i el Mercat de les Flors estarien en una línia en la qual la formació de Colau se sentiria més còmoda, si bé sempre ha esgrimit la participació ciu­tadana com a eix vertebrador de la seva política cultural. "La missió de L'Auditori és acostar la música a les persones, i que aquesta sigui de qualitat", apunta Valentí Oviedo, gerent de l'equipament. "Qualsevol partit pot sentir-se còmode davant aquesta visió transversal. Quan diem que L'Auditori va de Nou Barris a Sarrià, dels 0 als 99 anys, i de la música antiga a l'electrònica, estem dient que som un equipament per a tothom".

Per Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, "ha arribat un temps en què la gent haurà de parlar molt, explicar molt. A les campanyes electorals tothom llança campanes al vol i ara ve el moment de parlar. Els polítics en diuen pactar. Explicar-se, conèixer a fons el que volen fer. Hi haurà canvis, i seran benvinguts. Des del Lliure de tota manera ja hem vist molts canvis. Tornarem a explicar-nos, a fer saber el que som, tindrem un nou representant a la junta de govern del Lliure que espero que ja coneguin bé el teatre... Tota la ciutadania en general espera un canvi, hi ha hagut un canvi ciutadà molt gran. Però avui no ha canviat encara més que la part ciutadana. El succeït acaba de ser passat i encara no és futur. I sempre he dit que els teatres són repúbliques independents. Ho deia Goethe abans que Ikea. Avui les institucions culturals de la ciutat estan totes al límit de les seves possibilitats després de tots aquests anys de crisi,i fins i tot estant tots al límit de les nostres pos­sibilitats intentem fer el millor teatre".

"D'altra banda -afegeix Pasqual-, les grans declaracions ja no em convencen. La il·lusió ha estat molt present en aquesta ­votació, però després calen ­gestos molt concrets. Tot i això, m'agradaria que els deixin governar. Escoltava a la ràdio que algú deia que els que han guanyat no saben governar. Quan vaig arribar a Madrid el 1983 els socialistes tampoc no en sabien i van fer coses importants en aquells anys. Que els deixin fer".

Per la seva part, el director teatral Àlex Rigola es mostrava "content amb el canvi, evidentment hi ha una incògnita per com ho faran, però m'agrada molt d'on vénen. En el cas cultural, a més, hi ha dos noms a la llista que són el de Berta Sureda i el d'Óscar Abril Ascaso, i per tant culturalment no estem deixats de la mà de Déu. Són bones notícies, és il·lusionant el canvi i és bo que les esquerres tornin a governar. A més per elaborar el programa ens van reunir a professionals del camp de la cultura perquè ens expliquéssim, en el meu cas per parlar de com fun­cionen les arts escèniques. Què cal canviar? Fa poc es feia públic un manifest que parlava de la precarietat cultural de la ciutat, que ens estem mirant molt el ­melic en xifres d'ocupació i ­tenim una mirada poc estratègica sobre la política cultural que s'ha de fer des de les diferents adminis­tracions."