POLÍTICA
SITGES - 26 maig 2017 2.00 h

Puigdemont: “No és la resposta que esperàvem”

 El president lamenta la posició de Rajoy i l’insta a acceptar el dret a l’autodeterminació per anar al Congrés a eliminar-ne les traves legals

 Repta l’Estat a presentar una proposta per a Catalunya

ÒSCAR PALAU - SITGES

“No és la resposta que esperàvem, perquè no serveix per resoldre ni encarrilar la situació.” Des de Sitges, on va pronunciar una conferència per obrir la XXXIII Reunió del Cercle d’Economia, el president Carles Puigdemont va reaccionar ahir a la tarda amb certa tristesa a la nova negativa epistolar de Mariano Rajoy a parlar d’un referèndum a Catalunya, i va lamentar que “sense diàleg i sense pacte” no es podran trobar solucions. “No tenim mecanismes per obligar l’Estat a pactar si no vol”, es resignava. El calendari previst per al referèndum, en tot cas, es manté inalterable.

Davant la insistència estatal perquè porti la proposta al Congrés, Puigdemont va recordar que la cambra ja coneix perfectament la reivindicació, que ha despatxat en múltiples ocasions els últims anys, i va instar a fer “coses diferents de les que s’han fet fins ara” per solucionar la situació. D’aquí que anés a l’arrel del problema, i reptés Rajoy a dir si Catalunya té o no el dret d’autodeterminació. “Si el tenim, posem-nos d’acord a remoure els obstacles del marc legal per fer-lo possible”, suggeria, perquè llavors “demà mateix” el govern s’hi posaria bé. Però si la resposta és que no, hi afegia, “no és raonable pensar que el Congrés pugui aixecar el vet”. I, per tant, anar-hi seria un “fals amic” de la solució. Conclusió, ja indicada divendres: “Hi podem anar, sí, però abans cal un acord entre els governs.”

La resposta de Puigdemont anava per Rajoy, però també pel president del Cercle, Juan José Brugera, que en la introducció li reclamava que el govern es mogués “dins dels marges legals”, i s’alineava amb el president espanyol per reclamar-li que anés al Congrés “a expressar el malestar”, i “fer-ne partícip el conjunt de la política espanyola”. És clar que Brugera, que reclamava diàleg a les dues parts per arribar a una solució política que “requerirà temps”, no aposta pas per la negociació d’un referèndum, sinó per una tercera via segons ell majoritària en totes les enquestes per atorgar major autonomia a Catalunya i facilitar-ne l’encaix a l’Estat, via que reclamava que ara “s’ompli de contingut”.

Tampoc això va defugir Puigdemont, que es mostrava d’acord amb la necessitat d’una solució política, però que es declarava “trist” pels qui ja invoquen l’ús de la força o la suspensió de l’autonomia per aturar el referèndum. De fet, els reptava a oferir un projecte alternatiu per a Catalunya si realment admeten que ara hi ha un problema. “No és just ni responsable que no n’hi hagi”, sentenciava, després de defensar també la pluralitat dels mitjans catalans, i sobretot dels públics, després que l’única pregunta que va rebre la qüestionés.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, que el rellevava en les ponències i amb qui es va saludar breument, en rebria més, de preguntes, i una sobre el procés, que va despatxar com és habitual: dient que “Espanya no deixarà que succeeixi” perquè la independència seria “extremament negativa” per als catalans, i que a fora “ningú li dona la més mínima possibilitat”. De Guindos acusava el sobiranisme de “populista” perquè en compleix els dos trets bàsics: trobar un enemic exterior i oferir receptes simplistes

Suport des d’Estònia

Mentrestant, el president del grup de suport a Catalunya al Parlament d’Estònia, Artur Talvik, que encapçalava una delegació de vuit diputats d’aquell país que ahir es van reunir amb Puigdemont, va avalar la proposta de referèndum unilateral si no hi ha acord. “Per mi és també un referèndum”, indicava a títol individual, després de mostrar preocupació pels “mètodes durs” contra el 9-N o contra els passos fets ara per comprar urnes. Talvik veu “complicat” que el seu govern reconegui d’entrada un estat català per les seves aliances amb l’OTAN, on també hi ha l’Estat.

No és raonable pensar que el Congrés aixecarà el vet si no ens accepten el dret a l’autodeterminació
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
La independència tindria un impacte extremament negatiu en la societat catalana, i no la permetrem
Luis de Guindos
MINISTRE D’ECONOMIA
La dinàmica de mantenir-se en solucions més pròpies dificulta la negociació i du a l’enquistament
Juan José Brugera
PRESIDENT DEL CERCLE D’ECONOMIA

La CUP reclama, ara per carta, la data del referèndum

La CUP s’ha afegit a la comunicació epistolar dels últims dies i ha decidit també traslladar per escrit les seves peticions al president Puigdemont. La reclamació no és nova. En la missiva, signada pels deu diputats, la formació torna a reclamar que el president posi data i pregunta al referèndum després de l’enèsim no ahir de Mariano Rajoy a negociar una consulta pactada. En la carta, els anticapitalistes també deixen clar que el procés no serà “ni ràpid ni senzill‘ i que, tal com han anat repetint des que van impulsar la declaració de sobirania que va donar el tret de sortida a la legislatura, “no hi ha ordre constitucional que prevalgui des de la imposició d’aquells que transmutaren la dictadura en democràcia low cost i mantingueren tots i cadascun dels privilegis socials i econòmics usurpats en quaranta anys de silenci forçat”. Des d’aquesta posició, la CUP també fa una crida “a la mobilització de tothom, permanent, persistent i desobedient quan calgui”, i assegura que faran tot el possible perquè el referèndum “tingui totes les garanties adients per sentir-nos emmirallats com a poble en els seus resultats”, finalitza la carta.

En canvi, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va constatar que, després de la carta de Rajoy, Puigdemont “sap que no pot avançar”. La líder de C’s va rebutjar opinar sobre com hauria de reaccionar l’Estat si el govern convoca el referèndum igualment, i va tornar a exigir a l’executiu català que en detalli els plans.