OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 26 maig 2017 2.00 h

A LA TRES

Un error, Mariano

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“No te n’adones, que amb un NO no només no resols el problema sinó que probablement el fas més gran?

Ni asseure’s en una taula a parlar-ne? Ni a parlar-ne? Ni una comissió per estudiar una sortida a la situació? Ni un gest, Mariano? Res? Res de res? No es pas que em sorprengui, la teva resposta a la carta de Puigdemont. El que em sorprèn no és el no d’ahir sinó el cúmul de nos dels darrers dies, mesos i anys. No a tot. No al pacte fiscal, no a la llista de demandes que et van fer Mas i Puigdemont, no el 9-N i ara, és clar, un NO com una casa de pagès a la proposta formal de negociar un referèndum. Ni parlar-ne, un cop més. I jo em pregunto: i dir que no (i que no, i que no), solucionarà el problema? Desapareixerà, Mariano, el problema catalán? O passarà just a la inversa i es farà gran? A mi em sembla que no, que aquest no no resol la situació sinó que la farà cada cop més gran. Aquest immobilisme, Mariano, serà un daltabaix. Perquè no heu fet res. Ni un gest des del 2010, quan el TC va perpetrar la sentència de l’Estatut. Res. Només refugiar-vos rere l’argument de la Constitució. Quan la Constitució, Mariano, no deixa de ser una eina, un instrument, que no hauria d’impedir poder parlar del referèndum. Primer parlar-ne, acordar el que calgui (no te n’oblidis, que a Catalunya un 80% dels catalans volen votar, ni que sigui per dir no) i després mirar si la Constitució ho permet. Però no. Has convertit la Constitució en un refugi, en un escut. I això no solucionarà el problema. I més encara quan ara, just en el moment en què es necessita més mà esquerra, el que feu es treure l’artilleria dialèctica i hi torneu amb el recull d’amenaces i insults de sempre. Com els d’ahir de la ministra De Cospedal, que va amenaçar de fer caure tot el pes de la llei contra els catalans que gosin tocar una urna, gairebé com si fossin armes en comptes d’urnes. O amb les declaracions de dimecres del ministre Zoido, que ens va tractar a tots d’inútils dient-nos allò que si els catalans gestionéssim el Prat “no es gestionaria millor, sinó al contrari”. No només diuen no, sinó que ens tracten d’inútils i d’incompetents. No podria ser que fossin ells, els incompetents? Que tenen el problema catalán sobre la taula des de fa anys i han estat incapaços de resoldre’l?