El baròmetre polític del GESOP publicat en aquestes pàgines dibuixa un camp de batalla electoral molt diferent del que somiava el sobiranisme quan va escollir el 27 de setembre com el dia D del desembarcament, la primera gran fita en la conquista d'un Estat català.
No se li pot negar a l'oficialisme la dedicació amb què està fabricant l'èpica independentista al voltant de la figura d'Artur Mas: des de l'anunci coral de la pregunta del 9-N fins a la solemne convocatòria de la consulta i la seva alternativa celebració; des de l'oferta fallida d'una llista única amb ERC a l'emplaçament a les entitats sobiranistes perquè facin costat al president pel bé del procés, passant pel mateix anunci de les «plebiscitàries» del 27-S i la ritual ruptura amb Unió.
Però la pretensió que el veredicte de les urnes es llegís en clau exclusivament nacional, com a succedani del referèndum sobre la independència que l'Estat va avortar, ha xocat amb l'articulació d'una candidatura d'esquerres que refuta el discurs hegemònic i introdueix l'eix social en el centre mateix de la campanya. Quan cristal·litzi la versió de la Barcelona en Comú d'Ada Colau, tard o d'hora, quedarà formalment convocat el doble plebiscit del 27-S: independència sí o no, d'una banda, i de l'altra la pugna dreta-esquerra, acompanyada de la dialèctica de classe i la regeneració democràtica.
Dues opcions per a CDC
La llista de Mas, sigui quina sigui finalment, surt amb cert avantatge en aquesta partida simultània perquè, acabat el recompte electoral, Convergència podria assumir tant l'avantguarda independentista, si és que els partits adscrits al full de ruta guanyen en escons i/o en vots, com el lideratge d'un bloc conservador -després de reconciliar-se amb Unió- que posi fre al front popular dels marmessors del 15-M. Mentrestant, Esquerra, fins i tot comprimida entre els dos blocs en disputa, té la virtut de poder triar parella de ball en funció de quin sigui el resultat electoral.
El sí-sí a la independència enfront del Sí que es pot. Així d'apassionant es presenta la cita del 27-S, que alguns, si estigués a les seves mans, no dubtarien a esborrar del calendari.
