AL CONTRAATAC

SÍLVIA CÓPPULO

Periodista

Mas i el 'sí-sí'


DIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2015

Transmeto dissabte passat la conferència d'Artur Mas a Molins de Rei per Catalunya Ràdio, i, en prendre notes per a l'anàlisi posterior, m'adono que hem entrat en un nou paradigma. Som els del sí-sí, diu el president, i de moment sembla pura retòrica referida a l'èxit i al posicionament majoritari del 9-N. Avança i dibuixa espais. Marca territori. Els del sí-sí davant dels del sí que es pot. Tots dos voldrien un país millor. Ho reconeix. És clar que els del sí que es pot, en no fer de la independència la prioritat, no poden disposar de l'instrument que permeti avançar cap a la igualtat social. La Catalunya-autonomia viu retallada, i, en l'asfíxia, no té recorregut. Conclusió: el sí que es pot no té possibilitats reals de construir un país millor. I arriba la proposta més sorprenent. La de demanar a les entitats que siguin elles que conformin la llista del sí-sí. L'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI apleguen milers de persones diferents, que totes volen aconseguir la independència. En l'exposició de Mas, els partits es desdibuixen de l'imaginari i novament tornen a prendre concreció les posicions del 9N: el sí-sí (sí a la Catalunya independent), el sí-no (sí que Catalunya tingui un estat propi vinculat a l'espanyol i no al fet que sigui independent), el no (no a la independència i que Catalunya sigui el que és, una autonomia) i el no en vull saber res, o sigui no vaig a votar. Mas, Convergència, ¿on serien? ¿Al mig de la llista? ¿Al final? No és important, diu el president. Llavors t'adones que la giragonsa mental trenca l'esquema dels partits i situa les eleccions en l'espai del plebiscit.

La independència no és un sofà

El discurs avança i en un altre televisor de l'estudi de la ràdio, aplaudiments a Junqueras. Acaba de ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions del 27-S. És clar que per a Esquerra Republicana també són plebiscitàries. La clau és com es formulen perquè tinguin sobretot aquest caràcter i no pas perquè encobreixin el legítim desig de liderar el país. ¿Les entitats no haurien de ser també en altres llistes del sí-sí? Ah, aquesta és una altra qüestió i no pas menor. El dia 28-S s'haurà de governar, tot i que el president l'escullen els diputats i les diputades i no pas el vot directe de la gent. Calen acords per fer del 27-S un plebiscit. Hi rumio fins que dimarts passat, a Manresa, em trobo en Pep Guardiola donant suport a una entitat que treballa amb persones discapacitades, i m'ho deixa anar amb naturalitat. Jo sóc dels del sí-sí. És el primer que em dóna aquesta resposta i deixa a banda partits i coalicions. ¿Serem capaços de fer aquest salt mental? La situació creada pel president no és gens còmoda. Però la independència no és un sofà
.