Joan Tapia

JOAN TAPIA

Periodista

¿Noves eleccions? Aquesta és la gran pregunta

@joantapia00

Espanya no acaba d'assumir que, amb quatre partits, formar govern exigeix pactar amb gent d'idees molt diferents

¿Noves eleccions? Aquesta és la gran pregunta


DISSABTE, 25 DE JUNY DEL 2016 - 18:49 CEST

Quan escric, vaig ràpid al gra. Rara vegada quedo pensatiu davant l’ordinador, almenys en l’arrencada. Això dijous no va passar perquè no m’atreveixo a predir el que passarà. Per una part, la lògica política i la constatació que Espanya ho ha fet bastant bé des de les eleccions del 1977 em porten a creure que hi haurà seriosos problemes però que al final tindrem un Govern. Que no hi haurà terceres eleccions. Però per una altra, l’examen del que ha passat des del 20-D, el llenguatge corporal dels líders i el fet que ni polítics, ni militants, ni votants hagin entès els costos de transitar d’un bipartidisme imperfecte a un sistema de quatre partits m’inclinen a la conclusió contrària. Ningú assumeix (potser excepte Albert Rivera) que formar Govern en un sistema de quatre partits no molt desequilibrat (123 escons el primer, 40 l’últim) obliga a fer un pacte de dos o de tres partits d’idees diferents, a vegades contraposades. Potser s’ha de deixar la ideologia a l’armari, cosa que a Espanya (i en això Catalunya és Espanya) es confon amb traïció.

 Des del 1977 hem tingut governs d’un sol partit. I disciplinat (excepte la UCD). Amb líders forts i amb ganxo per als seus (fora de Leopoldo Calvo-Sotelo). I a sobre el catalanisme, que va fer de frontissa amb Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, ara té una altra vocació.

Impossible descartar-ho

Conclusió: no crec (no m’ho vull creure) que hi hagi noves eleccions, però l’anàlisi racional no ho permet descartar. Malgrat que les conseqüències morals i econòmiques serien greus per a un país que encara no ha sortit de la crisi i té la taxa d’atur més alta d’Europa.  

 Mariano Rajoy diu que té dret a governar per ser la llista més votada. Com Artur Mas quan va ser destronat pel tripartit el 2003. Però en un sistema no presidencialista, i ja no bipartidista, això no és així. Rajoy ha fet coses positives –aprova en economia– però no ha sabut dialogar amb ningú. Després de predicar –i de seguir dient– tantes barbaritats del PSOE, és difícil que els socialistes, amenaçats a la seva esquerra per Podem, li facilitin la investidura. Ni abans ni després del 20-D ha sabut generar gens d’empatia amb Pedro Sánchez o Rivera. És cert que Sánchez ha sigut una mica antipàtic, però és qui necessita un favor el que ha de ser simpàtic. Dir-li al PSOE que ha de combregar amb el que ara li convé al líder del PP, que, al revés que CiU, no va ajudar Zapatero ni en el moment més terrible del 2010, quan a Espanya no li prestava ningú, no és gaire intel·ligent. I la incompatibilitat s’ha estès al liberal Rivera, menys allunyat de les seves tesis econòmiques.

  Sí, la prepotència de la majoria absoluta i la corrupció (el 'cas Bárcenas' viu al cor del PP) són obstacles afegits. I per acabar-ho d’arreglar l’última novetat: l’escàndol de l’espionatge a l’independentisme català... Dubto que Rivera –i encara menys Sánchez– decideixin ajudar la investidura de Rajoy... fora que el PP tingui avui un resultat inesperat i un notable augment d’escons. Rajoy va presumir el 20-D de guanyador però Luis María Anson, exdirector d’Abc i una aguda ploma de la dreta, ho va circumscriure: 123 diputats a favor, 227 en contra.

  ¿Què farà Rajoy? Dimarts passat, al fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO, va dir que, com l’altra vegada, no anirà a la investidura sense garanties de tenir els vots suficients. Dimecres, a Onda Cero, va ser menys rotund. Crec que no ho sap gaire bé. El més assenyat seria acceptar l’encàrrec reial i intentar pactar fent camí mentre ho fa. O dir-li al Rei que no pot formar Govern i donar el nom d’un altre dirigent del PP –menys enfrontat a Sánchez, Rivera i els nacionalistes– que ho pugui intentar. 

 Però Rajoy ha apostat per repetir eleccions per guanyar, no per retirar-se. ¿Pot obligar una altra vegada el Rei a recórrer al segon partit? Si el segon és Sánchez (que no és segur) ho intentarà, i potser Pablo Iglesias canvia d’opinió. Potser.

    Però Rajoy ha apostat pel sorpasso i llavors el Rei estaria gairebé forçat a recórrer a Iglesias. Seria molt difícil que formés Govern (vegeu la peça) però només que sembli que va a rebre l’encàrrec reial pot desencadenar un gran pànic als mercats. ¿Espanya pot seguir el camí de Grècia i intentar canviar la política europea xocant amb Alemanya, com el descerebrat de Iannis Varufakis  va recomanar a Alexis Tsipras?

    Potser Rajoy aposti que llavors la por econòmica –interna i externa– arribaria a tal punt que es generaria una gran pressió sobre Rivera i Sánchez (dels socialistes europeus) perquè diguessin no a Podem i aixequessin el veto a Rajoy. Espanya és una economia molt més gran que la grega i el xoc amb Brussel·les podria acabar malament. Per a Espanya i per a una Europa que pateix una rebel·lió nacionalista.

  ¿Cedirien llavors Rivera Sánchez davant Rajoy, o apujarien l’aposta i pressionarien perquè Brussel·les i el món econòmic aconsellessin al PP que no impedís un canvi de majoria a PSOE-C’s. O que, almenys, sacrifiqués Rajoy?

    Sigui com sigui, un embolic majúscul.