OPINIÓ
26 juny 2016 2.00 h

VUITS I NOUS

Referèndums

MANUEL CUYÀS
“El del Regne Unit ha fet pensar en l'oportunitat del de Catalunya

El problema de viure en el país de Shakespeare és acabar comportant-te com els seus personatges. Ep, i també el de viure en el de Calderón de la Barca et altrii, amb les seves apel·lacions a l'honor, al “que el cielo nos juzgue”, “antes roja que rota”, etcètera. A David Cameron li agrairan el referèndum els que l'han guanyat no havent votat com ell. El va introduir a la campanya electoral per obtenir els vots dels refractaris a Europa calculant que un cop convocat la sort li somriuria com en el referèndum d'Escòcia, i ara es troba que hi ha hagut llàgrimes i que Escòcia, a qui va advertir que sortiria de la Unió Europea si se separava d'Anglaterra, reclama la independència per no quedar-ne fora. En realitat és probable que a Cameron no li agraeixi ningú mai res. Ni els seus, que han perdut el referèndum, ni els que l'han guanyat gràcies al fet que ell el convoqués, perquè atribuiran la victòria als seus propis esforços. Alguns dels seus li han retret que situés la consulta enmig del mandat amb majoria absoluta en comptes de fer-ho cap al final. Ara se n'ha d'anar cap a casa deixant la feina a mig fer. De debò que és un personatge de Shakespeare? El públic del bard l'hauria trobat poc versemblant. I poc astut: com podrà el Regne Unit exercir la seva influència sobre Europa, com havia fet sempre –i sempre posant els seus interessos al davant–, si se n'exclou? No arriba ni a personatge de la sèrie Sí, ministre. Ara triomfa Joc de trons, que es veu que deixa de banda la subtilesa i juga a tot o res.

Com que aquí som sempre contraris a tot, en un primer moment el resultat del referèndum va ser celebrat pels que ho són de la Unió Europea. Ho són perquè ho han sentit dir, perquè troben que fa modern i també perquè la Unió últimament no n'encerta cap. Però que estigui desencertada no vol dir que l'ideal de l'Europa unida no segueixi vigent i en construcció. De totes maneres, de seguida s'ha vist que el país econòmicament més abonyegat per la decisió britànica ha estat Espanya. Si havia de ser així, per què no ha estat motiu de preocupació en la campanya electoral? “Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos”, “que piensen ellos”, “Gibraltar español” i avall va que fa baixada. Només s'ha comptabilitzat alguna excursió a Veneçuela.

I Catalunya? Alguns han observat en tot plegat una oportunitat per abandonar Espanya. Amb un referèndum previ, ben entès. Com que el de Cameron s'ha basat en moltes mentides, ha dividit i excitat molt els seus súbdits i ha fet treure de la gent instints molt desagradables, els líders espanyols han cuitat a advertir dels perills d'una consulta semblant aplicada a Catalunya. Es tracta d'un consell amical o d'una manifestació del que serien capaços de fer si es convoqués?