POLÍTICA
BARCELONA - 26 juliol 2015 2.00 h

“Ningú ens perdonaria que CDC i Esquerra no ens entenguéssim”

 “Ens fiem de Convergència. Tots serem al màxim de lleials per fer complir el mandat democràtic de la gent”

 “Ara conjunturalment estem sumant pel sí, però no renunciarem a ser d'esquerres”

 “Hi ha un acord perquè Artur Mas sigui el president”

MARC BATALLER

ERC va aprovar ahir els noms que formaran part de la llista de Junts pel Sí per al 27 de setembre. L'actual secretària general, Marta Rovira, anirà en el número nou i, per tant, repetirà com a diputada.

Com definiria aquesta llista?
Més que una llista és una candidatura que intenta agrupar la màxima sensibilitat entorn d'un plebiscit i del sí. Hi ha projectes i ideologies molt diferents, però volem fer possible d'una vegada per totes aquest referèndum que ens han impugnat, suspès i prohibit.
Junts pel Sí es veu capacitada per poder aconseguir la majoria absoluta?
Aquest és l'objectiu. L'objectiu és tenir una majoria d'escons al Parlament perquè pugui
començar el procés cap a la
independència.
És suficient una majoria d'escons? O també s'ha de guanyar per vots?
Estic convençuda que la majoria d'escons que aconseguirem ens portarà a la majoria de vots. No sé si serà només
a través d'aquesta candidatura, però al nostre país existeix aquesta majoria de vots
a favor de la independència.
Mas serà el president si guanya Junts pel Sí?
Forma part de l'acord polític entre els dos partits que el president Mas estigui al capdavant del govern durant els divuit mesos. En les pròximes setmanes acabarem de tancar el pacte.
Però Raül Romeva ho vaposar en dubte.
No crec que Romeva es contradigués. Ell simplement va dir que era aquí per fer un plebiscit i no per fer presidents, i que s'havia apuntat a aquesta candidatura perquè fos al màxim de transversal.
Hi ha alguns sectors que asseguren que si Junts pel Sí no obté una majoria suficient,la CUP no donarà suport aMas com a president.
Nosaltres sempre farem el que sigui millor perquè el 27-S comenci el procés d'independència i ara no especularem sobre aquesta possibilitat.
Es fia de Convergència després de les picabaralles que van tenir pel 9-N o pels pactes sobre les tres llistes?
Sí. Ens fiem els uns dels altres. Crec que la candidatura vol expressar la lleialtat cap al que decideixin els ciutadans de Catalunya i fer emergir un mandat democràtic a favor del full de ruta. Tots serem al màxim de lleials des de les institucions
per fer complir el mandat.
Però les relacions entre CDC i ERC s'havien enquistat.
Esperem que aquestes noves oportunitats que ara s'obriran [entre CDC i ERC], amb un govern de concentració i gent renovada, generin un espai de suficient confiança. I crec que serà així. Tenim l'obligació d'entendre'ns perquè el que tenim entre mans és històric. Ningú ens perdonaria que no ens entenguéssim. Però també voldria reivindicar els tres anys de pacte al Parlament. És cert que s'ha instal·lat la sensació que no ens enteníem, però cada setmana ens hem reunit per acordar vot a vot. Som dos projectes ideològics diferents que hem fet l'esforç de treballar plegats i en cap moment ens hem trencat.
I per què no s'havien entès abans? Fins i tot ERC havia defensat la fórmula de tres llistes separades i havia insinuat que Mas restava més que sumava.
Abans segurament hi havia moltes dificultats, com unes municipals o una gestió dels resultats. Segurament no hi havia cap altre acord possible que no fos aquest i en el dia en què hi hem arribat. Quedem-nos amb el fet que ja hem arribat a un acord i que ara hem de fer que sigui guanyador.
Un dels pilars d'ERC és la lluita contra la corrupció, però ara el seu soci de llista, Convergència, s'ha vist esquitxat pel cas Torredembarra.
Nosaltres no perdrem cap dels nostres valors. Som republicans i defensem la corrupció zero i aquesta actitud és inherent a ERC. Per tant, no hi renunciarem mai, ni tampoc a ser d'esquerres o a defensar la justícia social i la igualtat d'oportunitats com hem refermat en el nostre congrés. Ara conjunturalment estem sumant pel sí, però també hi aportem aquests valors. Estem treballant perquè en les llistes no hi hagi cap imputat per corrupció.
Per què no s'ha aconseguit una aliança amb la CUP?
Cada formació política va fer el que li semblava que havia de fer en representació del seu espai o projecte. Per tant, no cal que responguem per la resta. Nosaltres vam posar l'oportunitat que tenim de votar a favor de la independència al davant de les sigles del partit. Fa mesos que ja ho havíem dit. Havíem estat a favor d'una llista cívica o de confluir amb una sèrie de gent que vol contribuir a construir la República Catalana des de les esquerres, però al final hem trobat una altra forma de confluència.
Hi haurà, però, una estratègia comuna amb la CUP?
Hi estem treballant. De moment ens hem centrat a bastir aquesta candidatura i tancar els noms, i quan estiguem a punt d'organitzar la campanya crec que caldrà estudiar formes de confluència amb altres forces independentistes.
ERC tindrà la presidènciadel Parlament?
S'ha d'acabar de definir en les properes setmanes en un acord que englobi Parlament i govern.
I Marta Rovira es veu en elproper executiu?
El que faci Marta Rovira poc importa. El que hem d'aconseguir és un govern compromès per fer la transició nacional. Ha de ser un executiu que posi en marxa les estructures d'estat i estigui a punt de proclamar la independència.
Són nou mesos o divuit per assolir la independència? Hi ha versions contradictòries.
El full de ruta preveu que en divuit mesos es pot fer tot el procés, acabant-lo amb un referèndum per aprovar la Constitució. Els experts del CATN indiquen que calen uns mesos per tal de poder proclamar la independència sense problemes jurídics i polítics. No té sentit ser esclaus ara d'un termini de nou o dotze mesos tenint en compte que hi haurà moltes circumstàncies sobre la taula.
Una d'aquestes circumstàncies serà l'Estat espanyol. Es creu les seves amenaces i l'aplicació de l'article 155?
La Constitució espanyola no inclou la suspensió de l'autonomia perquè seria, de fet, una figura inconstitucional. L'article 155 diu que el govern espanyol pot obligar un president d'una comunitat autònoma a fer o desfer determinades coses.
Però no se sap què inclou, perquè no s'ha aplicat mai. Forma part d'aquestes amenaces, d'aquest discurs de la por que ja sabem que hi serà.
S'ha recuperat la il·lusió amb Junts pel Sí?
El debat que hi ha hagut sobre la fórmula electoral havia preocupat molta gent, però que hi hagi un acord sobre la taula ha tornat a il·lusionar la gent.
La Constitució no inclou la suspensió de l'autonomia perquè, de fet, seria inconstitucional
La candidatura de Junts pel Sí ha fet tornar a recuperar
la il·lusió entre
els ciutadans
No podem ser esclaus d'un termini de nou o dotze mesos per assolir
la independència