POLÍTICA
BELGRAD - 26 setembre 2016 2.00 h

Els serbis de Bòsnia voten en referèndum a favor de la seva diada nacional

 Aproven la festivitat del 9 de gener, que va prohibir el Constitucional

 La participació voreja el 60%, malgrat l'oposició de l'estat i governs occidentals

PAU BORÍ - BELGRAD

Els ciutadans de l'entitat sèrbia de Bòsnia i Hercegovina de la República Srspka van rebutjar ahir en referèndum la sentència del Tribunal Constitucional que prohibia la celebració de la seva diada nacional, el 9 de gener. Segons els primers resultats provisionals d'anit passada, un 99'8% dels sufragis van apostar per mantenir aquesta data com la seva diada nacional.

La participació en el referèndum, segons dades d'anit passada, va ser d'entre el 56% i el 60%, malgrat la pressió de l'estat central, de la Unió Europea i dels Estats Units perquè la consulta fos suspesa, amb l'argument que podria provocar una eventual escalada de la tensió ètnica en aquest petit país balcànic. El govern de la veïna Sèrbia, tradicional aliat de la República Srspka, es va mostrar escèptic vers la celebració del referèndum d'ahir. Rússia és l'únic país que d'una manera oberta ha donat suport al referèndum organitzat unilateralment pel govern de la República Srspka.

El Tribunal Constitucional de Sarajevo, l'autoritat del qual la comunitat sèrbia de Bòsnia no reconeix, considera il·legal el referèndum d'ahir. En canvi, el Parlament de la República Srspka argumenta que l'entitat té dret, segons la seva constitució, a convocar referèndums sobre qüestions que són de la seva competència, com ara la celebració de la diada nacional.

El referèndum d'ahir tenia un caràcter consultiu, però la decisió dels votants passarà a ser vinculant un cop el Parlament de la Republika Srspka aprovi la data de la diada de l'entitat a partir dels resultats de la consulta.

Aquests últims dies diferents mitjans bosnians han especulat que es podria dictar una ordre de detenció del primer ministre de la República Srpska, Milorad Dodik, com a màxim responsable de l'organització d'una consulta que va en contra de l'autoritat del Tribunal Constitucional. Dodik, però, ahir no es va mostrar gens preocupat per aquesta circumstància: “Si volen detenir algú hauran de detenir tot el referèndum.” I hi va afegir que la victòria del sí al referèndum és la millor resposta a les amenaces de la fiscalia de l'estat.

El referèndum només va tenir una participació baixa en aquelles poblacions de majoria musulmana, com la zona del voltant de Srebrenica. Els líders polítics musulmans de la Repúblika Srpska, com també els de Sarajevo, van reclamar un boicot al referèndum. Als seus ulls, la convocatòria d'ahir va representar un test de cara a l'organització d'un referèndum d'independència de la República Srpska. De fet, el primer ministre de l'entitat sèrbia ha comentat en diverses ocasions que podria convocar un referèndum d'independència el 2018 si l'estat central continua minant l'autonomia de la Repúblika Srpska pactada en els acords de pau de Dayton del 1995 que van posar fi a tres anys de guerra civil i van establir l'actual organització territorial de Bòsnia, dividida a partir de criteris ètnics.

9 de gener, data clau per als serbis de Bòsnia

El 9 de gener és una dia molt important per a la comunitat sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, perquè en aquesta data el 1992 l'aleshores Parlament del poble serbi de Bòsnia va autoproclamar la creació de la República Srpska, que a partir dels acords de pau de 1995 va ser una de les dues entitats constituents de Bòsnia. La creació d'aquesta entitat va arribar uns mesos després de les declaracions unilaterals d'independència d'Eslovènia i Croàcia. La comunitat sèrbia de Bòsnia volia llavors refermar la seva voluntat de quedar-se dins Iugoslàvia, pel creixent interès dels musulmans i croats de Bòsnia d'aconseguir la independència. El 9 de gener també commemora una data assenyalada del calendari ortodox serbi, Sant Esteve. Justament per aquest motiu el 2015 el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta data com a diada nacional de la República Srpksa, ja que la considera discriminatòria vers ciutadans que no són cristians ortodoxos, com la minoria musulmana que viu en l'autonomia sèrbia.