L’espiral catalana

Quan Mariano Rajoy va pujar ahir a l’avió amb destinació a Washington per ser rebut a la Casa Blanca, es va trobar la portada de The New York Times (edició internacional) dedicada al referèndum. Però el de Kurdistan. Devia pensar, doncs, que la jornada havia començat acceptablement bé. Tot i això, en pàgina senar, hi havia un llarg article dedicat al contenciós català, amb una imatge seva, titulat “El moment decisiu de Catalunya posa a prova el líder espanyol”. I s’hi
va aturar un instant. L’article qualifica Rajoy com “el gran supervivent de la política espanyola, que ha superat derrotes electorals, un rescat bancari i escàndols del partit, no tant per la seva audàcia política, sinó més aviat per la cautela, sovint esperant que els altres s’equivoquessin”. Segurament, arribat a aquest punt, el president del Govern va respirar fondo, si bé el corresponsal advertia que el conflicte secessionista amenaça de convertir-se en “una espiral fora de control” després dels arrestos de l’última setmana.

Donald Trump no li té gaire afecte al Times però el llegeix cada dia (i sovint l’ataca a Twitter), ja que no s’ha d’oblidar que és un empresari de Manhattan. Així que, per si els informes que té sobre Espanya no eren suficients, el corresponsal del diari a Madrid ( Raphael Minder) haurà reforçat la seva preocupació pel que passa a Catalunya. En qualsevol cas, Trump li oferirà avui tracte de soci preferent, amb una sèrie de gestos que la diplomàcia entén. Per exemple, si quan el va rebre Obama el 2014 es va allotjar en un hotel i només es va redactar un comunicat conjunt, amb Trump la delegació s’allotjarà a Blair House (residència veïna de la Casa Blanca), els dos presidents dinaran junts i després faran una conferència de premsa als jardins, al roserar. Caldrà estar atents en quins termes es refereixen al laberint català. Ni Rajoy ni Trump no ­ són polítics que dominin les metàfores.