És difícil predir què passarà d’aquí a l’1-O. Puigdemont continua endavant amb el referèndum. Rajoy dona per fet que no es podrà votar. Cap dels dos bàndols creia que l’altre arribaria tan lluny. Vivim dies estranys i molts els volem viure en directe. La política d’hemicicle està aturada fins la setmana vinent. El ple del Parlament de Catalunya de dimecres i dijous de la setmana vinent pot ser cabdal per escoltar anuncis. Eleccions avançades? És una possibilitat. L’oposició s’està preparant. Arrimades, de Ciutadans, està proclamada. Dissabte, Pedro Sánchez en públic proclamava Iceta candidat dels socialistes. A CSQP hi ha dubtes per reeditar la coalició i al PP, si fossin immediates, continuaria Albiol com a candidat. A l’altre bàndol, res està decidit per certificar un front electoral comú de sobiranistes entre el PDeCAT, ERC, independents i la CUP. Unes eleccions només les podria convocar el president Puigdemont, que avui té temes més urgents damunt la taula. Una DUI?, Puigdemont no es partidari de sortir al balcó i declarar la independència malgrat les pressions de la CUP i d’alguns sectors d’ERC i el PDeCAT.
No sembla que de manera mmediata hi hagi convocatòria electoral, ni DUI. L’1-O portarà molta cua amb exemples com ara el del Tribunal de Comptes que demana més de cinc milions d’euros a Mas, Rigau, Ortega, Homs i d’altres pel 9-N. Continuaran les manifestacions de ciutadans que reclamaran seguir amb el procés. En principi, es descarta una vaga general incitada més fora de Catalunya que no pas aquí. Els principals sindicats que l’haurien de convocar tenen dubtes davant d’un èxit contundent.
Dies estranys en espera de més fets. És difícil veure un final a tot això, que implica que els dos governs enfrontats parlin i aclareixin la situació que, per força, haurà de passar per un canvi d’actors.
