OPINIÓ
26 setembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

Un any després

ANNA SERRANO
Les porres i els cops no van tenir un efecte dissuasiu, al contrari

Negra nit encara. Una acumulació de paraigües de diferents colors i estampats protegien l’entrada de l’Univers al barceloní barri de Gràcia. Immòbils malgrat l’empipadora pluja, cada cop se n’hi sumaven més. Cues i esperes van ser protagonistes a les entrades de les escoles la matinada de l’1-O. També a Terrassa, al casal cívic Ca n’Aurell. Una concentració prèvia a l’accés al que era un col·legi electoral. No va obrir a l’hora prevista, com tampoc ho farien molts perquè el sistema de votació va ser intervingut per la Guàrdia Civil. Es van haver de buscar informàtics i vies alternatives per reactivar-lo. Així es va fer en molts punts arreu de Catalunya. En l’hora d’inici o una mica més tard, comencen a arribar als mòbils les imatges terribles de la repressió policial en alguns centres. L’institut Jaume Balmes i l’escola Ramon Llull, a Barcelona; el col·legi Verd i el CEIP Taialà, a Girona; al pavelló municipal de Sant Julià de Ramis, al pavelló de la Ràpita... Fotos i vídeos es propaguen als telèfons dels que fan cua arreu de Catalunya per exercir el dret a vot. Les porres no van tenir un efecte dissuasiu, al contrari, van refermar molts en la necessitat de votar. I en van convèncer d’altres que, sense aquells cops de porra i realitat, potser no hi haurien anat. La repressió va ser brutal. Un any després encara hi ha noves imatges que en proven la cruesa i crueltat, com les que ahir difonia Eldiario.es.Encara ningú de l’Estat ha demanat perdó.