POLÍTICA
Barcelona - 26 octubre 2015 2.00 h

L'onzena és la definitiva

 La constitució del Parlament obre avui una nova legislatura que ha de preparar la creació de Catalunya com a estat independent

 Mentre la cambra catalana presidida per Forcadell inicia el nou mandat, continuen les incerteses per l'acord d'investidura del president del govern

DAVID BRUGUÉ

26 d'octubre a les onze del matí. Inici de l'onzena legislatura del Parlament de Catalunya. Si bé normalment ja són complicades, aquesta encara ho serà més. Serà el mandat en què, després de les eleccions del 27-S, s'hauran d'establir les bases que permetin la constitució de la nova república catalana. Almenys aquest és l'objectiu de Junts pel Sí, la força que va resultar guanyadora en les eleccions catalanes, i que portava com a punt principal en el programa la proclamació de la independència de Catalunya. Una victòria, però, que no va ser prou àmplia malgrat el caràcter plebiscitari dels comicis. Per això, serà imprescindible l'acord amb la CUP, que, amb deu diputats, és l'àrbitre de tot el que passi al Parlament a partir d'avui.

En la votació per constituir la mesa, la majoria absoluta està garantida

La sessió constitutiva de la cambra catalana s'inicia amb la lectura que fa el lletrat major, Antoni Bayona, del decret de convocatòria que va signar la setmana passada l'encara president en funcions, Artur Mas. Tot seguit, el secretari general convida els membres de la mesa d'edat a ocupar els seus llocs. El diputat de més edat és qui presideix la sessió, mentre que els dos més joves l'assisteixen en qualitat de secretaris. Julià de Jòdar, de la CUP, serà el president, i Gerard Gómez, de Junts pel Sí, i Joan Giner, de Catalunya Sí que es Pot, seran els secretaris.

A partir d'aquí, es dóna per iniciada la sessió. El president de la mesa d'edat declararà oberta la sessió i després els secretaris llegiran els noms dels diputats electes proclamats per les juntes electorals. Seran 62 de Junts pel Sí, 25 de Ciutadans, 16 del PSC, 11 de Catalunya Sí que es Pot, 11 del PP i 10 de la CUP. Tot seguit, es faran les votacions per elegir els set membres de la mesa del Parlament.

Tres votacions a la mesa

Per escollir els membres de la mesa, es fan tres votacions. La primera serveix per a la presidència, mentre que les següents són per a les dues vicepresidències i les quatre secretaries. Les votacions es fan amb paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cadascuna de les tres votacions, els membres de la mesa d'edat van llegint els noms dels diputats per ordre alfabètic perquè emetin el seu vot, i els membres del govern en funcions i els tres diputats de la mesa d'edat són els últims a votar. Per elegir el president de la cambra, cada diputat ha d'escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit el que obté com a mínim 68 dels 135 vots. Aquesta fórmula s'aplica també en la votació per elegir les quatre secretaries i les dues vicepresidències. De tota manera, aquest procés és un pur formalisme. La CUP ja ha anunciat que accepta la proposta que els ha fet arribar Junts pel Sí pel que fa a la composició de la mesa. Per tant, la majoria absoluta ja està garantida. ERC, que segons el pacte de coalició amb CDC ha de triar el president del Parlament, va proposar l'expresidenta de l'ANC Carme Forcadell per ocupar el càrrec. Com a vicepresidents, s'ha escollit Lluís Corominas (JxSí) i José María Espejo-Saavedra (C's). Les quatre secretaries seran per a Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí), Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que es Pot) i David Pérez (PSC). Abans d'acabar la sessió, tots ells ocuparan el seu lloc a la mesa, i Forcadell s'adreçarà a la cambra i declararà constituït el Parlament. Aquest acte s'ha de comunicar al cap d'estat, al president de la Generalitat en funcions, al del Congrés dels Diputats i al del Senat. Aquest serà un Parlament fortament renovat: dels 135 diputats, 82 són nous, que representen un 60,7%. A més, hi ha 16 diputats que tenen menys de 35 anys i abunden com mai els perfils d'independents. La nota negativa és que, de les 55 dones que hi havia a la cambra en la legislatura anterior, ara s'ha passat a 52.

El següent pas per a l'entrada de ple en l'onzena legislatura catalana és la constitució del govern de la Generalitat. I aquí és on rau la principal dificultat en aquests moments. Junts pel Sí, com a força guanyadora, seria la que hauria de configurar el nou govern. Previsiblement, però, com que no té majoria absoluta, hi haurà d'haver almenys una segona volta. Els terminis legals estableixen que el primer debat d'investidura s'ha de celebrar abans del 9 de novembre. Per escollir president del govern, caldrà la majoria absoluta. I, per aconseguir-la, fa setmanes que Junts pel Sí negocia amb la CUP el seu suport, però de moment no l'ha obtingut per la negativa dels cupaires a tornar a fer Artur Mas cap de l'executiu català. “Una cosa és investir Mas president i l'altra és fer descarrilar el procés. Entremig, hi ha un espai molt ample per trobar moltes solucions i per donar més empenta al procés”, deia encara ahir el cap de files de la CUP, Antonio Baños. Per això, a hores d'ara sembla indefugible anar a una segona volta, en la qual caldria una majoria simple. La suma dels partits de l'oposició posa en perill la investidura, amb la qual cosa la CUP almenys s'hauria d'abstenir. Si en aquesta segona votació no s'aconseguís la proclamació del president de la Generalitat, s'obriria un període addicional de dos mesos a partir de la primera votació –el termini acabaria el dia 9 de gener– per assolir aquesta proclamació. En cas que tampoc s'aconseguís, caldria tornar a convocar eleccions.

Primera entomada

Dins de les negociacions que duen a terme els dos partits independentistes, hi ha una condició imposada per la CUP i que també figura en el full de ruta de Junts pel Sí: que el Parlament tiri endavant una declaració d'intencions que suposi el primer pas per obrir el camí cap a la consecució de la república catalana. Les dues formacions fa setmanes que hi estan treballant i el text podria ser debatut i votat en un ple del Parlament convocat durant la primera o la segona setmana de novembre –es podria fer fins i tot abans de la investidura del president–. La declaració definirà la voluntat d'impulsar un procés constituent amb la redacció d'una constitució catalana que posteriorment seria sotmesa a referèndum.

LES XIFRES

135
diputats
prendran possessió avui dels seus escons al Parlament de Catalunya. La majoria absoluta està en 68.
7
membres
componen la mesa del Parlament, en què JxSí té majoria absoluta, amb quatre representants.
6
grups
parlamentaris componen la cambra catalana: JxSí, Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP.

Forcadell, la vuitena presidenta de la cambra

Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1956) es convertirà avui en la vuitena presidenta del Parlament de Catalunya, el segon càrrec més important del país després del president de la Generalitat. Acadèmicament, és lingüista, llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana. Activista política catalana, va fundar la Plataforma per la Llengua i va ser membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell. L'esclat mediàtic, però, li va arribar a través de la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana, des que es va fundar fins al maig passat, quan va ser substituïda per Jordi Sànchez.

En les últimes eleccions al Parlament, es va presentar dins de la coalició Junts pel Sí, promoguda conjuntament per CDC i ERC, amb el suport d'altres forces polítiques minoritàries i de les dues principals entitats sobiranistes. Va figurar com a número dos de la candidatura per Barcelona, després del cap de llista, Raül Romeva.

L'han precedit en el càrrec –des del restabliment del Parlament, el 1980– persones d'ERC i UDC, bàsicament. El primer va ser Heribert Barrera, que va presidir la cambra durant una sola legislatura, fins al 1984. Va ser substituït per Miquel Coll i Alentorn, que va plegar quatre anys més tard. El 1988 es va triar Joaquim Xicoy, que hi va ser fins al 1995, i posteriorment Joan Reventós, fins al 1999. Joan Rigol (1999-2003) va ser l'últim a ser-hi una sola legislatura, ja que Ernest Benach (2003-2010) i Núria de Gispert (2010-2015) n'hi han estat dues.