El món econòmic, social, institucional i local de Catalunya farà pinya avui a l'entorn de la figura del president Carles Puigdemont en la reivindicació del traspàs total del sistema de Rodalies –trens però també, i sobretot, infraestructures– a l'administració catalana. Un acte solemne al Palau de la Generalitat, aquest migdia, servirà per exemplificar la unanimitat en la reivindicació que les deficiències en el servei de ferrocarril de Catalunya són producte del pèssim estat de les infraestructures i que l'única possibilitat de millora implica el fet que el govern català n'assumeixi el ple control.
La unitat d'acció entre la Generalitat i el món local quedarà exemplificada per la presència a l'acte de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que és una de les persones que prendran la paraula. També ho faran els presidents de la Federació de Municipis i l'Associació Catalana.
L'acte culmina mesos de denúncies per part del Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha fet de la defensa d'una millora en el servei de tren un dels cavalls de batalla del conseller Josep Rull. El primer pas va ser oposar-se públicament a la pretensió d'Adif d'imposar uns nous horaris sense comprometre's a un calendari d'obres per solucionar els problemes d'infraestructura que generen retards.
El següent pas va ser la denúncia formal de falta d'inversió a Catalunya, amb la formalització d'un contenciós administratiu contra l'Estat reclamant els diners compromesos des del 2008 per diversos governs espanyols i que mai s'han convertit en una obra concreta. L'últim pas en aquesta estratègia va ser la petició del traspàs total de Rodalies, circumstància que centra la convocatòria d'avui.
L'acte té un precedent en el que es va celebrar el maig passat quan es va crear la Taula Estratègia del Corredor Mediterrani, amb la participació de tots els agents socials i líders polítics, també Inés Arrimadas, de Ciutadans, i el popular Xavier García Albiol. Ni l'un ni l'altre seran avui, però, al Palau de la Generalitat.
L'estratègia de la Generalitat ha estat avalada en els últims mesos pel pronunciament de diversos actors de la vida social del país. És a dir, no és només el govern el que apunta Madrid com a responsable directe del mal estat de les infraestructures del tren i, sense anar més lluny, el Síndic de Greuges ha criticat recentment fins a dues vegades els incompliments inversors de l'empresa Adif i ha reclamat obertament el traspàs de les competències.
També ha alçat el braç acusador contra Adif el RACC, que de resultes d'un estudi sobre el nivell de congestió dels accessos a la ciutat de Barcelona va responsabilitzar el deficient sistema de rodalies de l'increment de l'ús del vehicle privat en detriment del servei de tren, en el qual han deixat de confiar els usuaris.
En un àmbit més polític, el món local també s'ha significat en el debat sobre els estats del servei de ferrocarril. En aquest sentit, l'Associació Catalana de Municipis va promoure una moció per ser aprovada als plens sobre horaris, inversions i el traspàs.
L'ofensiva catalana sembla que ha generat una reacció a l'Estat, que en els últims temps ha activat algunes de les obres considerades destacades, com és la prolongació del tren des de la Terminal 2 del Prat fins a la Terminal 1, o els accessos ferroviaris sud al port de Barcelona que segueixen complint tràmits administratius.
