OPINIÓ
26 octubre 2017 2.00 h

Catalunya, en l’hora més complicada

El moment polític i social és extraordinàriament complex. Ho és perquè el govern té al davant un actor incapaç de fer política, o que la fa o bé escudant-se en els tribunals o bé reprimint; potser perquè aquest últim instrument és l’únic que històricament ha utilitzat contra Catalunya. Ha aconseguit així que els catalans s’estimin Espanya? L’Estat sempre ha vist Catalunya com una subordinada.

La sobirania dels catalans radica en el Parlament. La seva expressió executiva és el govern. A aquesta suma de poders li pertoca analitzar els escenaris que s’obren i optar pel més beneficiós. Un és proclamar la república, amb eleccions o sense, decisió que obriria nous escenaris. Un altre és, proclamant o no prèviament la república, convocar eleccions sota la seva competència, que és el que fan els països democràtics quan es troben en una hora difícil. A hores d’ara, el primer escenari sembla el més probable en gran part per les pressions intolerables del govern espanyol.

Sigui quina sigui la decisió que prenguin el govern i el Parlament, no acontentarà tothom. Perquè la societat catalana, també la independentista, és plural. Hi afegeix complexitat el fet que, durant unes hores, el PP semblava dividit per l’aplicació de l’article 155. S’havia de tirar pel dret encara que el president Puigdemont convoqués eleccions? Una part decisiva del PP creu que sí, perquè les humiliacions que als seus ulls ha patit l’Estat exigeixen un càstig. Un càstig que permeti culminar la laminació de les institucions catalanes, públiques i privades. El govern n’ha pres nota i actuarà en conseqüència. El poble català sabrà fer-li costat. Cívicament. Ara més que mai, aquesta és l’actitud que necessita el país.