OPINIÓ
26 octubre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Enginyeria social i 155

FERRAN ESPADA
L’objectiu real de l’Estat, més enllà de l’argumentari, és un procés d’enginyeria social a Catalunya que pretén canviar artificialment la majoria que vota opcions sobiranistes

Entre avui i demà es prendran decisions històriques que afectaran les nostres vides. Al Senat espanyol, l’aprovació de l’ocupació de les institucions catalanes per part del govern espanyol mitjançant l’article 155 de la Constitució. Al Parlament, la possible declaració d’independència o la convocatòria d’eleccions. Però no cal ser un avesat analista per observar que mentre que a Barcelona hi ha hagut dubtes sobre la decisió, a Madrid ja fa dies que la tenen presa passi el que passi. Hem de preparar-nos per a l’aplicació del 155 de totes totes. Perquè l’objectiu real de l’Estat, més enllà de l’argumentari sobre la restauració de la legalitat, és desenvolupar un procés d’enginyeria social a Catalunya que pretén canviar artificialment la majoria que vota opcions sobiranistes. I per fer-ho, l’Estat requereix temps. Preparem-nos, doncs, per a una llarga ocupació institucional mitjançant el 155 fins a poder forçar unes eleccions que, per la via de l’amenaça de milers de policies o la coacció sobre l’acomiadament de funcionaris, donin el resultat que persegueixen. Que no és altre que un govern unionista que durant quatre anys activi l’enginyeria social a què em referia per la via de l’assetjament a una immensa majoria d’ajuntaments, la manipulació de l’escola catalana o la intervenció dels mitjans de comunicació. Un programa d’intent d’assimilació del PP i Cs que es farà amb la inconcebible col·laboració del PSC i el PSOE. Aquest pla no té a veure amb si es declara la independència o eleccions. I el que cal sospesar molt bé és si toca executar la darrera voluntat popular lliurement expressada en les eleccions del 27-S amb la ratificació del referèndum de l’1 d’octubre. I si la millor forma de fer-hi front és la constitució de la república. O abandonar les institucions en mans del govern espanyol. Perquè el rebuig de Madrid a acceptar la realitat social de Catalunya i la creença que només intervenint es pot aturar la voluntat majoritària dels catalans és irreversible. I tant de bo m’equivoqui.