POLÍTICA
ESTRASBURG - 26 octubre 2017 2.00 h

Fissures a Europa

 Rajoy es vanta de tenir el suport de la UE en la seva pugna amb Catalunya, però molts polítics europeus el condemnen

 Una eurodiputada socialista portuguesa retreu al PSOE el seu suport a “solucions a l’estil Franco”

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE - ESTRASBURG

La pugna política entre Catalunya i l’Estat es juga en molts terrenys de joc: al Parlament, al Congrés i al Senat espanyols, als mitjans de comunicació, al carrer i també a les institucions europees, on el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, galleja després de la cascada de pronunciaments de suport als seus plans dels líders europeus.

El suposat bloc granític europeu a favor del govern espanyol, però, presenta més fissures del que sembla a simple vista. Aquests dies, en el ple del Parlament Europeu a Estrasburg, Catalunya, l’“afer intern espanyol”, corre de boca en boca. Les anàlisis periodístiques són llegides amb atenció a la cafeteria de l’eurocambra i els eurodiputats no perden l’ocasió de demanar pel gran tema polític de les últimes setmanes als catalans que es troben.

L’eurodiputat Ramon Tremosa explica que el tema no és, oficialment, a l’agenda de l’eurocambra, però tothom en parla i no necessàriament en el sentit que vol la diplomàcia espanyola, que pot impedir reunions d’alts càrrecs europeus amb el govern català, però no els contactes a Brussel·les o Estrasburg. La versió catalana del conflicte –diu Tremosa– és a hores d’ara als despatxos de líders europeus, comissaris inclosos.

Izaskun Bilbao, eurodiputada del PNB, recorda que, a l’eurocambra, diputats de la majoria de grups van criticar la reacció del govern espanyol a l’1-O. “La conclusió va ser que l’actuació policial va ser desproporcionada i que, si bé és cert que no es pot actuar fora de la llei, amb la llei no n’hi ha prou per resoldre un problema polític”, assegura. Bilbao critica la resposta erràtica de les institucions europees, però alerta que, tot i això, hi ha molts diputats sorpresos per la deriva del govern espanyol i que no veuen que l’article 155 sigui cap solució”.

En el mateix sentit s’expressa l’eurodiputada belga Helga Stevens, del grup de conservadors i reformistes europeus. “El pitjor que podia passar, l’aplicació de l’article 155, està passant, i s’ha aplicat incloent-hi la supressió del govern català”, denuncia Stevens, que troba “inacceptable que la UE, que ha de respectar la democràcia i els drets humans, doni carta blanca a Rajoy”. “Diuen que és un afer intern, però si hi ha violència o es vulneren els drets humans, no ho és.”

Matt Carthy, eurodiputat irlandès del Sinn Féin, enquadrat dins del grup de l’Esquerra Unitària, es pregunta“quin paper tindrà la UE en el futur en altres casos” i avisa que “no podrà alliçonar ningú”. Tampoc entén l’estratègia del govern espanyol i, com a ciutadà d’un país “amb una part sota el domini britànic”, recorda que “com més repressió hi ha contra un poble, més resistència i més suport a la independència”.

Les crítiques també arriben dels grups més grans, com ara el de l’eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes, que no entén que es digui que la crisi catalana és un afer intern espanyol. “La UE s’immisceix en afers de països com Polònia, Hongria o Portugal, en el cas de la troica”, recorda Gomes, que no s’explica que hi hagi “tants socialistes espanyols que donin suport a les posicions extremes de Rajoy”, incloent-hi el control de mitjans de comunicació, “una solució a l’estil Franco”.

‘Lobby’ pel català

Gomes és un dels molts eurodiputats amb qui s’està entrevistant aquests dies la Plataforma per la Llengua, que és a Estrasburg per defensar el català en els procediments legislatius de la UE. En les converses amb els diputats i representants del Consell d’Europa, l’entitat exposa les discriminacions lingüístiques, però també la situació política de Catalunya. “Els eurodiputats ens ho demanen”, explica el president de l’entitat, Òscar Escuder, que admet que els toca fer de “lobby” en defensa dels drets polítics dels catalans.

24
idiomes
oficials hi ha a la Unió Europea, onze dels quals amb menys parlants que el català.