Fins a l’últim minut

 Author Img DIRECTORA ADJUNTA
26/10/2017 03:30

El llenguatge bèl·lic s’ha apo­derat d’alguns dels dirigents que aconsellen a Carles Puigdemont la proclamació unilateral de la independència. I hi ha qui, en aquestes reunions interminables sobre estratègia, l’apliquen a les mobilitzacions previstes contra l’aplicació de l’article 155. Davant el grup que durant dies ha aconsellat al president que trepitgés el fre, s’imposen els que abanderen el discurs dels greuges i de la ruptura com a única via per evitar una humiliació. Puigdemont se sent enganyat i ultratjat per la Moncloa. I aquesta impressió, unida a les seves profundes conviccions independentistes, l’empeny a escoltar sobretot els més exaltats. En altres moments, però, els prudents aconsegueixen fer efecte en el seu ànim i el president és conscient que pot afectar la seva vida personal i el futur del seu país.

Les últimes setmanes hi ha hagut contactes discrets entre independentistes del sector més temperat, dirigents del PSC i algun expolític que han exercit d’enllaços amb polítics del PP com Ana Pastor, presidenta del Congrés, o el ministre Rafael Catalá, a més de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, entre d’altres. En aquestes comunicacions es va intentar que Rajoy donés per bones les explicacions de Puigdemont als seus requeriments sobre la declaració d’independència del 10 d’octubre en el sentit que en realitat no va existir. El president i els seus col·laboradors més directes estan convençuts que es va retrocedir al màxim, que va quedar clar que no hi va haver DUI i que a la Moncloa van desdenyar aquesta sortida.

Però els contactes reservats també han servit per fer arribar a Rajoy les condicions de Puigdemont per abandonar la idea de la DUI. Quines són aquestes condicions? Pel president, només pot baixar del “mandat” de l’1 d’octubre si se li garanteixen quatre premisses: primera, que no s’aplicarà l’article 155; segona, que s’alliberin els líders de l’ ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; tercera, que el Govern espanyol es comprometi a controlar la Fiscalia General de l’ Estat en les seves actuacions contra els dirigents sobiranistes, i quarta, si es retiren els policies i guàrdies civils desplegats excepcionalment a Catalunya. La resposta fins al moment és que aquestes peticions no són viables.

Amb aquests precedents, Puigdemont ha arribat al moment culminant del seu recorregut com a president de la Generalitat, iniciat el gener del 2016. Les últimes setmanes ha explicat al seu entorn que no vol acabar a la presó i fins i tot ha comentat la possibilitat de demanar asil en alguna ambaixada ( Bèlgica s’ha convertit en referent). Alhora, la sortida d’unes eleccions li sembla deshonrosa. Per això, busca amb tenacitat una fórmula que eviti totes dues coses, la DUI i les autonòmiques. I fins ahir ningú no li havia proporcionat la solució màgica.

Sota aquesta anguniosa i aclaparadora pressió és molt possible que el president esgoti tots els terminis abans de prendre cap decisió. Per exemple, pot esperar que el Senat aprovi el 155 per proclamar tot seguit la DUI al Parlament. Si ho fa abans, sap que estarà legitimant la intervenció de l’autonomia catalana. O pot passar que la rebel·lió entre consellers i membres del Parlament a les seves pròpies files li serveixi d’estímul per justificar les eleccions. Puigdemont –l’aspecte del qual denota aquests dies el tràngol que està passant, segons alguns que l’han visitat– té a la mà una decisió clau per a la seva vida i la d’altres dirigents, per al seu partit i per a la seva pàtria. Fins a l’últim minut.