POLÍTICA
BARCELONA - 26 octubre 2017 2.00 h

NATÀLIA MAS-GUIX

 

DIRECTORA GENERAL D’ANÀLISI ECONÒMICA DE LA GENERALITAT

“El que garanteix l’‘statu quo’ és l’espai econòmic europeu”

 “Hi ha mecanismes a la UE per garantir la continuïtat d’un estat català dins del mercat únic i la zona euro, els dos pilars fonamentals”

 “Que Catalunya deixés de tenir la cobertura del BCE i de formar part de l’eurosistema requeriria unanimitat per fer efectiva l’expulsió”

 “No crec adient mostrar el descontentament de forma que desestabilitzem el sistema”

L’experta en dades i finances.
Natàlia Mas-Guix (Sant Martí de Tous, 1979) és la màxima responsable en el govern d’interpretar les dades macroeconòmiques catalanes, si bé, amb una trajectòria de deu anys al Banc Central Europeu, també és experta en mercats financers. Insisteix que el procés no va contra ningú, i està convençuda del potencial de l’economia catalana per tirar endavant, fins i tot en un moment límit com l’actual.
ÒSCAR PALAU - BARCELONA
Els inversors que han vingut els últims anys ja han tingut present la voluntat d’esdevenir un estat

H

an marxat les seus socials dels grans bancs catalans. Com ho pot notar això la gent?
Per a la gent del carrer no hi ha cap canvi tangible. Cal tenir present que el sector financer és molt específic, molt regulat, i no és prudent comparar-lo amb cap altre. Els canvis anunciats són del tot legítims i responen a raons comercials preventives, i sobretot a millorar la percepció –no la realitat– de certs mecanismes de cobertura. Al sector financer és molt important la cobertura de dipòsits i del Banc Central Europeu.
Han dit que marxaven per garantir-se la liquiditat del BCE...
Les entitats que avui estan establertes a Catalunya continuen tenint la liquiditat del BCE, res ha canviat, i encara que hi hagués una declaració d’independència tot indica que no hi hauria un canvi immediat en l’encaix de Catalunya dins la UE ni la zona euro. El cas específic d’una regió europea que es vol independitzar no s’especifica als tractats, serà possiblement una negociació política amb criteris pragmàtics i estratègics, i tot apunta que són negociacions llargues, que no es fan d’un dia per l’altre, i que requereixen la unanimitat de tots els països europeus.Que Catalunya deixés de tenir la cobertura del BCE i de formar part de l’eurosistema requeriria unanimitat de tots els països per fer efectiva l’expulsió, i tot fa pensar que això no succeiria a curt termini.
Si divendres hi ha DI, els bancs que mantenen la seu a Catalunya tindran liquiditat dilluns?
S’ha de tenir present el sistema de finançament de cada entitat, i les d’aquí tenen dipòsits que superen els préstecs i de fet no participen en les operacions del BCE. Es financen en certes ocasions a través del mercat interbancari, però tenen una liquiditat molt elevada. L’important és que aquestes entitats segueixen estant sota la supervisió del sistema europeu de bancs centrals, amb la competència que se li ha donat fa pocs anys al BCE com a supervisor únic, i res d’això canvia fins que no hi hagi un acord dins la UE que Catalunya deixa de ser part de la UE, i aquest acord no el pot prendre Juncker, sinó que hi ha d’haver una negociació i una votació.
L’euro no perilla en cap cas?
No, i és important que quedi clar que qualsevol país del món pot adoptar la moneda que consideri més adient.
Però llavors Catalunya no tindria accés al BCE...
En cas d’exclusió de la zona euro les entitats financeres de Catalunya haurien d’accedir a la liquiditat a través d’una filial o sucursal a la zona euro. El BCE no exigeix que una determinada entitat tingui la seu a la zona euro, hi pot tenir una filial o una sucursal, com tenen molts bancs americans i asiàtics. Tanmateix, el d’exclusió no és ni ha de ser el nostre escenari de referència. La interrelació econòmica i financera amb Europa potser no farà que Catalunya sigui membre de la UE des d’un primer moment, però hi ha un terme mitjà per no perjudicar-se ella mateixa i les seves multinacionals aquí. Hi ha mecanismes dins la UE i la zona euro per garantir la continuïtat del mercat únic i la zona euro, els dos pilars fonamentals de l’economia i el sistema financer a Catalunya.
Hem vist accions de pressió com ara retirar diners de caixers. Serveix per a alguna cosa?
Cadascú pot valorar quina forma de protesta realitza, s’ha de respectar. És un senyal de mobilització social per les accions repressives de l’Estat, tothom vol mostrar el seu descontentament d’una forma o altra. Crec que no és adient mostrar-lo de forma que desestabilitzem el sistema, i accions simbòliques de retirada de pocs euros no ho fan. A Catalunya hi ha un moviment que no va contra ningú.
Hi ha hagut una aturada general, i n’hi podria haver més. Aquestes accions són útils o encara espanten més a fora?
És legítim, però hi pot haver altres maneres. Molta gent pot sentir-se entristida per la reacció d’Europa, però els objectius de tothom són legítims i ells poden intentar desincentivar la independència. El que no és legítim és exercir violència i repressió, ni tampoc tolerar-la, i aquí tots estem afectats per la resposta de la UE, i també de certs partits dins del país.
Les dades econòmiques fins ara han estat positives...
Duem tres anys de creixements consolidats, del 3,5% del PIB, gairebé el doble que la zona euro, amb una aportació important de la demanda exterior i la inversió. Són indicadors de major productivitat i denoten confiança en el futur de l’economia. Estem en xifres rècord d’inversió estrangera el 2015 i 2016... Tots aquests inversors que han apostat per Catalunya aquests anys en què hi ha hagut un compromís polític molt fort de fer efectiva la independència evidentment han tingut això en compte, i dins el seu arbre de decisions i la seva equació de beneficis i de costos i incerteses han apostat per venir cap aquí.
La vicepresidenta Santamaría va dir que s’haurien de revisar a la baixa previsions, i la Cambra de Barcelona també pronostica desacceleració. Quines són les previsions de la Generalitat?
Fins ara les dades macroeconòmiques no permeten capturar el que ha succeït en les darreres setmanes. Fins al juny, les dades segueixen sent molt bones, i també alguns indicadors que tenim fins a l’agost i el setembre. Tenim creixements trimestrals, i una taxa de creixement estimada per a aquest any del 3%.
Es manté el pronòstic doncs?
Tenim dades del primer i segon trimestre, veurem ara les del tercer, que tot i això no ho captaran. Venim de setmanes amb incertesa i afectació psicològica important a les persones i empreses del país. Això s’ha de tenir en compte, però també les accions de violència i repressió de l’Estat: molts inversors estrangers comenten que la imatge global d’Espanya ha quedat malmesa després de l’1-O, i això és cabdal per al turisme i l’atracció d’inversions. El rànquing tan baix en independència judicial, la intervenció dels comptes de la Generalitat que suposa retard en certs pagaments i no poder fer efectives certes partides, l’article 155..., tot això afecta negativament l’economia catalana i també crea molta incertesa. Els inversors que han vingut els últims anys ja han tingut present la voluntat de ser un estat, de parlar-ne i deixar que la gent s’expressi. No sembla que sigui això el que els espanta, sinó accions que als seus països no veuen normals i civilitzades.
La Generalitat es podria finançar en cas de DI? Ara no controla la recaptació d’impostos...
Les condicions de finançament que encararà la Generalitat dependran molt dels elements que es donin en el període de transició, de com de bel·ligerant és la reacció de l’Estat, que pot crear més incertesa en els inversors, de la reacció de la UE i de l’encaix d’una Catalunya independent no tant en la UE com en l’espai econòmic europeu. Evidentment d’entrada no es podria finançar com un país establert, però hi ha diverses vies que es podrien explorar. Per exemple, no es farien emissions de deute regulars, però es poden activar altres mecanismes.
Si algun país reconegués Catalunya, facilitaria l’accés al crèdit?
Evidentment, facilitaria molt la confiança d’altres i també la d’inversors. Ha de quedar clar que a fora tothom entén les potencialitats de l’economia catalana. Les dues principals variables que els inversors miren són la diversificació de l’economia –i aquí tenim un pes del sector industrial molt elevat– i l’obertura econòmica del país, i Catalunya té el tercer superàvit comercial major de la UE, darrere d’Irlanda i Luxemburg. Això és el més important que s’ha aconseguit en els anys de recuperació, i també dona una millor capacitat de finançament.
Creix la desafecció a Catalunya sobre la UE... Tindria un efecte similar formar part de l’EFTA?
La clau és en l’espai econòmic europeu, pragmàticament és el que et garanteix més continuïtat de l’statu quo actual. En formen part els 27 estats de la UE més els de l’EFTA, tot i que entrar a l’EFTA no et garanteix automàticament entrar a la UE. Hi ha un consell de l’EEE format pels països de l’EFTA i el ministre d’Afers Estrangers del país que presideix la UE, i cal el consens de la UE per decidir si un país pot entrar-hi o no. I consens no vol dir unanimitat.